Cànnabis medicinal i salut: més percepció que evidència

El cànnabis medicinal no compta amb un suport científic adequat per a la majoria de les afeccions per a les quals s’utilitza habitualment, incloent-hi el dolor crònic, l’ansietat i l’insomni, segons una revisió exhaustiva liderada per UCLA Health, el sistema de salut públic afiliat a la Universitat de Califòrnia (Estats Units).

L’estudi, publicat a la revista ‘JAMA’, va revisar més de 2.500 articles publicats entre gener de 2010 i setembre de 2025, incloent-hi assaigs clínics aleatoritzats, metanàlisis i guies clíniques. Es van prioritzar més de 120 estudis en funció de la seva gran mida mostral, actualitat, temes tractats i rellevància.

Les troballes es produeixen en un context de creixent popularitat dels usos mèdics del cànnabis i de cannabinoides com el CBD, amb un 27% de persones als EUA i Canadà que han informat del seu ús per a diversos propòsits, com el alleujament del dolor, l’ansietat i els trastorns del son, segons una enquesta de 2018.

El primer autor de la revisió, el doctor Michael Hsu de UCLA Health, adverteix que existeix una bretxa de comprensió entre el públic i l’evidència científica més recent sobre els suposats beneficis mèdics del cànnabis.

“Tot i que moltes persones recorren al cànnabis buscant alleujament, la nostra revisió posa en relleu bretxes importants entre la percepció pública i l’evidència científica sobre la seva eficàcia per a la majoria de les afeccions mèdiques —afirma Hsu, professora adjunta clínica de ciències de la salut al Departament de Psiquiatria i Ciències Bioconductuals de UCLA Health—. Una orientació clara per part dels professionals clínics és essencial per donar suport a una presa de decisions segura i basada en l’evidència quan es parla del cànnabis medicinal amb els seus pacients”.

La revisió confirma que els cannabinoides de grau farmacèutic aprovats per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels EUA (FDA) han demostrat eficàcia, però només en un rang limitat d’afeccions. Aquestes inclouen medicaments per a la pèrdua de gana relacionada amb el VIH/SIDA, nàusees i vòmits induïts per la quimioteràpia i alguns trastorns convulsius pediàtrics greus, com el síndrome de Dravet i el síndrome de Lennox-Gastaut.

Per a la majoria de les altres afeccions, l’evidència continua sent inconclusa o insuficient, segons la revisió. Tot i que més de la meitat de les persones que consumeixen cànnabis medicinal informen que l’utilitzen per al dolor crònic, les guies clíniques actuals desaconsellen l’ús de medicaments a base de cànnabis com a tractament de primera línia per al dolor crònic.

La revisió també va destacar els possibles riscos per a la salut associats amb el consum de cànnabis. Dades longitudinals d’adolescents van indicar que el cànnabis d’alta potència podria estar relacionat amb un augment en les taxes de símptomes psicòtics (12,4 % enfront del 7,1 % per al cànnabis de baixa potència) i trastorn d’ansietat generalitzada (19,1 % enfront de l’11,6 %).

Aproximadament el 29% de les persones que consumeixen cànnabis medicinal també complien els criteris de trastorn per consum de cànnabis. El consum diari de cànnabis, en particular el de productes inhalats o d’alta potència, pot estar associat amb riscos cardiovasculars, incloent-hi taxes més altes de malaltia coronària, infart de miocardi i accident cerebrovascular, en comparació amb el consum no diari.

La revisió, en la qual també van participar investigadors de les universitats de Harvard, UC San Francisco, la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington i la Universitat de Nova York, subratlla que els metges han d’examinar acuradament els pacients per detectar malalties cardiovasculars i trastorns psicòtics, avaluar les possibles interaccions farmacològiques i valorar si els riscos superen els beneficis abans de considerar productes que continguin THC per a fins mèdics.

“Els pacients mereixen converses honestes sobre el que la ciència ens diu i el que no ens diu sobre el cànnabis medicinal”, recomana Hsu.

Els autors assenyalen diverses limitacions de la revisió, ja que no va ser una revisió sistemàtica ni va realitzar una avaluació formal del risc de biaix dels estudis inclosos, i consideren que les recomanacions dels assaigs clínics podrien no ser aplicables a tots els pacients a causa de les variacions en el seu disseny, les característiques dels pacients i els productes de cànnabis analitzats.

Per això, Hsu assenyala que “és fonamental dur a terme més investigacions per comprendre millor els possibles beneficis i riscos del cànnabis medicinal. Donant suport a estudis més rigorosos, podem oferir una guia més clara i millorar l’atenció clínica per als pacients”, afegeix.