El model sanitari madrileny combina eficiència, demanda i qualitat assistencial

La Comunitat de Madrid (CAM) torna a consolidar-se com la regió amb millors dades d’accessibilitat de tot el Sistema Nacional de Salut (SNS), segons l’últim informe del Sistema de Llistes d’Espera (SISLE), corresponent al juny del 2025. L’informe oficial, que analitza semestralment i de manera homogènia el comportament de les comunitats autònomes pel que fa a temps d’espera, càrrega assistencial i capacitat resolutiva, mostra que Madrid se situa com la comunitat més eficient del país en la gestió de la seva capacitat assistencial.

Les dades publicades pel Ministeri de Sanitat reflecteixen que, en la pràctica, els madrilenys accedeixen abans tant a consultes externes com a intervencions quirúrgiques, i ho fan amb millors garanties de rapidesa i resolució. Concretament, en intervencions quirúrgiques, Madrid és la comunitat amb menor temps d’espera de tot el territori nacional. Registra 49 dies de demora, molt per sota de la mitjana nacional de 118,6 dies —és a dir, gairebé 70 dies menys— i a molta distància d’altres comunitats com Catalunya, que arriba als 148 dies, o Andalusia, amb 160.

Pel que fa a les dades de llargues esperes, a Madrid amb prou feines hi ha un 0,5% de pacients que accedeixen a una operació en més de sis mesos, davant del 61,8% del conjunt del país. Madrid, a més, té pràcticament la meitat de pacients en llista d’espera estructural quirúrgica que el conjunt d’Espanya —fins i tot en un context de major demanda assistencial—, amb una taxa de 9,96 per cada mil habitants, davant dels 17,35 de la mitjana del SNS. Dades que reflecteixen un model organitzatiu més àgil i eficient.

El lideratge madrileny es reflecteix també en la llista d’espera de consultes externes, un àmbit en què Madrid millora de manera notable els temps mitjans nacionals registrats. La CAM anota 63 dies, molt per sota dels 96 dies de la mitjana espanyola, fet que suposa més d’un mes menys de demora (33 dies). Aquest diferencial s’estén a la majoria d’especialitats, reforçant la idea d’un sistema que respon amb major capacitat diagnòstica.

HOSPITALS

Dins del comportament positiu del conjunt del Servei Madrileny de Salut, destaca el paper determinant dels seus hospitals i, més concretament, dels quatre centres que operen sota el règim de gestió mixta —la Fundación Jiménez Díaz, l’Hospital Universitario Rey Juan Carlos, l’Hospital General de Villalba i l’Hospital Infanta Elena— que s’han convertit en una peça essencial per explicar el lideratge de Madrid. Aquests centres combinen temps d’espera molt reduïts, nivells mínims de pacients pendents i una activitat assistencial extraordinàriament elevada. En la pràctica, no només mantenen els millors indicadors de la regió, sinó que contribueixen de manera decisiva al fet que la mitjana madrilenya sigui la més favorable de tota Espanya. Això és visible tant en cirurgia com en consultes externes, on aquests hospitals registren temps molt per sota de la mitjana nacional i ofereixen un alt nivell de capacitat resolutiva en patologies de gran demanda.

La Fundación Jiménez Díaz (FJD) és l’exemple més representatiu d’aquest model: és l’hospital madrileny amb major activitat assistencial de la comunitat i el més demandat pels pacients que hi acudeixen mitjançant lliure elecció, segons el Monitor del Sistema Hospitalari de la CAM. Tot i assumir un volum d’atenció molt superior al de la majoria dels hospitals del SERMAS, la FJD té al voltant de 4.663 pacients en llista d’espera quirúrgica, cosa que la situa entre els grans hospitals madrilenys amb menor nombre de pacients pendents. A més, manté temps d’espera notablement baixos també en cirurgia: és l’hospital en què abans s’accedeix a una operació entre els grans centres de referència madrilenys, amb una mitjana de 19,25 dies. I és el líder, entre tots els hospitals de la CAM, amb 22,29 dies en menor demora per a consultes externes, segons les últimes dades oficials del mes d’octubre de la Conselleria Madrilenya de Salut.

Els altres tres hospitals de gestió mixta —Rey Juan Carlos, Villalba i Infanta Elena— presenten un patró similar, amb temps quirúrgics especialment curts, mínimes demores en consultes externes i una elevada capacitat de resolució en processos de gran demanda, fet que els converteix en un motor fonamental per descongestionar el sistema públic madrileny. Segons les últimes dades del SERMAS, l’Hospital General de Villalba és el centre amb menor demora quirúrgica de tota la Comunitat de Madrid, amb 13,52 dies; l’Hospital Universitario Rey Juan Carlos ocupa el segon lloc, amb 15,53 dies; i l’Hospital Universitario Infanta Elena se situa en quarta posició, amb 24,13 dies.

En consultes externes, les dades confirmen el mateix patró d’agilitat: l’Infanta Elena és el segon centre més eficient, amb 23,69 dies; Villalba, el tercer, amb 26,08 dies; i el Rey Juan Carlos, quart, amb 27,09 dies. Són els temps més reduïts de la regió, molt per sota de les mitjanes de la Comunitat de Madrid (49,61 dies en intervencions quirúrgiques i 68,60 dies en consultes externes) i a molta distància de les demores del conjunt del SNS, que arriben als 118 dies en cirurgia i als 96 dies en consultes.

MITJANA D’ESPERA

El bon comportament del Servei Madrileny de Salut no es limita únicament a aquests quatre centres. Els hospitals d’alta, mitjana i baixa complexitat de gestió pública directa també se situen per sota dels temps mitjans del conjunt del SNS, tant en llistes d’espera quirúrgica com en consultes externes i en la majoria d’especialitats, fet que confirma que el lideratge de Madrid es recolza en un rendiment global.

En aquests hospitals, els menors temps en intervencions quirúrgiques entre els d’alta complexitat corresponen al Clínico San Carlos (50,02 dies), Gregorio Marañón (58,15), La Paz (63,46) i La Princesa (64,86). En consultes externes, lideren el Gregorio Marañón (40,48 dies), La Princesa (61,71), Gómez Ulla (61,79) i l’Hospital Clínico San Carlos (62,40).

Entre els hospitals de complexitat mitjana, les millors xifres en cirurgia són les del Severo Ochoa (29,40 dies), el Gómez Ulla (40,96), Fuenlabrada (42,40) i l’Infanta Sofía (46,44). En consultes, destaquen l’Infanta Leonor (54,06), Severo Ochoa (58,82), Fundación Alcorcón (67,32) i Getafe (68,49).

Als centres de baixa complexitat, els temps més reduïts en cirurgia corresponen al Santa Cristina (27,11 dies), Cruz Roja (33,46), El Escorial (38,45) i Torrejón (47,95). En consultes externes, els menors terminis els presenten Torrejón (34,92 dies), l’Infanta Cristina (49,05 dies), Cruz Roja (49,54) i El Escorial (51,54).

LLIURE ELECCIÓ

La contribució dels hospitals madrilenys, combinant gestió directa i indirecta, és determinant per explicar per què la Comunitat de Madrid no només encapçala les dades estatals, sinó que manté un diferencial tan ampli respecte a la resta del país. A aquesta estructura assistencial s’hi suma un element singular que diferencia Madrid de qualsevol altra comunitat autònoma: la lliure elecció. El model permet als ciutadans triar centre i professional en funció de la qualitat i dels temps d’espera, cosa que ha generat un sistema de competència positiva que impulsa millores contínues. Els hospitals amb millors indicadors —entre ells, de manera destacada, els de gestió mixta— reben un elevat nombre de pacients que els trien per la seva rapidesa i nivell de resolució. Aquest flux d’elecció massiva genera un cercle virtuós: millors resultats atrauen més activitat; més activitat, gestionada amb eficiència, redueix encara més les demores; i aquesta reducció, al seu torn, millora les dades globals del sistema.

El resultat final és un model autonòmic que combina eficiència organitzativa, incentius associats a la lliure elecció i l’aportació decisiva de centres de gestió mixta capaços de mantenir temps molt per sota de la mitjana nacional amb nivells d’activitat molt superiors. Les dades oficials del SISLE-SNS demostren que aquesta combinació situa Madrid com la comunitat amb un sistema que funciona millor que la mitjana nacional, tot i ser la regió que suporta una major demanda assistencial, oferint cobertura sanitària a 6,8 milions de persones, als quals se sumen altres dos milions que, cada any, visiten la regió.