El pressupost preveu 374 milions per augmentar el parc d’habitatge protegit amb obra nova i la compra per tanteig

ACN Barcelona – El projecte de pressupostos de la Conselleria de Territori preveu destinar 374 milions d’euros a incrementar el parc d’habitatge protegit mitjançant la promoció de la nova construcció (150 milions) i l’adquisició de pisos a través del tanteig i retracte (224 milions). En una compareixença al Parlament, la consellera Sílvia Paneque també ha dit que es preveuen 100 milions addicionals per ajuts al lloguer, una política que ha definit com a “adequada”, tot i que no és la que “voldrien” idealment. Amb tot, la també portaveu del Govern ha tret pit de la seva estratègia per pal·liar la crisi residencial i ha reivindicat que moltes de les polítiques clau de la legislatura s’emmarquen en el seu departament, que té un pressupost de 3.453 milions.
Així, Paneque ha defensat que el pressupost del seu departament és un 35% més alt que el del 203 i que en termes consolidats —incloent empreses públiques i consorcis— s’eleva fins als 7.075 milions.

Segons la titular de Territori, l’estructura dels comptes s’articula en quatre grans àmbits: habitatge i regeneració urbana, mobilitat i transport públic, infraestructures i transició ecològica, que responen a la voluntat de reforçar polítiques “estratègiques” per al país.

La consellera ha situat l’habitatge com una de les principals prioritats, amb una dotació global de 1.900 milions d’euros. Dins d’aquest bloc s’inclouen els 374 milions per ampliar el parc protegit —entre nova construcció i tanteig— i els 100 milions addicionals per ajuts al lloguer.

En aquest àmbit, Paneque ha defensat els ajuts al lloguer tot i admetre que no és el model ideal: “És la política que voldríem? No, és evident que no”, ha afirmat, però ha insistit que en el context actual és necessària per evitar que famílies vulnerables perdin l’habitatge. En aquest sentit, ha reiterat que l’objectiu del departament és arribar a 89.500 llars amb aquests ajuts.

Transport i mobilitat

En matèria de mobilitat, Paneque ha explicat que el pressupost consolidat preveu 2.049 milions d’euros, amb un increment del 14,2% respecte al 2023, i ha remarcat que el transport públic ha de ser la columna vertebral del sistema.

Entre les principals partides hi ha la transferència de 1.152 milions a l’ATM de Barcelona i aportacions a la resta d’autoritats territorials, així com 14,1 milions per al desplegament tecnològic de la T-Mobilitat i 60,1 milions en subvencions al transport regular de viatgers en bus. La consellera ha destacat especialment el pla de xoc de 21,6 milions acordat amb els comuns per millorar el servei interurbà arreu del país.

Pel que fa a infraestructures, el departament preveu mobilitzar 2.244 milions d’euros en termes consolidats, amb el ferrocarril com a principal aposta, que concentra 1.491 milions.

Paneque ha explicat que aquests recursos han de permetre reforçar Rodalies, impulsar la connexió entre Plaça Espanya i Gràcia, fer avançar la línia 9 del metro i desplegar el tramvia del Camp de Tarragona, entre altres actuacions orientades a augmentar la capacitat i la resiliència del sistema.

Transició ecològica

Finalment, la transició ecològica i l’autonomia hídrica disposen d’un pressupost consolidat de 983,7 milions, amb un pes destacat de l’Agència Catalana de l’Aigua. Paneque ha advertit que després dels episodis de sequera “no seria comprensible” que Catalunya no estigués preparada per afrontar futures crisis hídriques i ha defensat que les inversions previstes han de reforçar la seguretat del subministrament i l’adaptació al canvi climàtic.

Paneque ofereix diàleg

Amb tot, la consellera ha reiterat la seva disposició a negociar els comptes i ha assegurat que el Govern manté “la mà estesa al diàleg” per poder aprovar uns pressupostos que considera “clau” per desplegar inversions estructurals i donar resposta als principals reptes del país.

Davant d’això, Judith Toronjo (Junts) ha advertit que, tot i que s’anuncien inversions rellevants, aquestes “no són suficients” per donar resposta als reptes actuals i ha remarcat que el dret a l’habitatge ha d’anar lligat a la seguretat jurídica. Per la seva banda, Lluïsa Llop (ERC) ha sostingut que ara mateix “no es donen les condicions” per complir els pressupostos perquè, a parer seu, no s’han respectat acords previs, si bé ha subratllat que ERC no tanca la porta a la negociació i s’ha mostrat disposada a pactar suplements de crèdit amb el Govern.

Des del PP, la diputada Àngels Esteller ha fet una valoració negativa dels comptes, que ha qualificat de “continuistes” i ha acusat el Govern de consolidar polítiques de “l’esquerra radical” amb una fiscalitat que, segons ha dit, “asfixia”. En la mateixa línia crítica, el diputat de Vox, Andrés Bello, ha assegurat que el Govern no gestiona bé.

En canvi, el diputat dels Comuns, Lluís Mijoler, ha defensat que el pressupost ha d’aconseguir “més transport públic, més habitatge assequible i barris que milloren”, mentre que Dani Cornellà (CUP) ha retret que una part dels recursos serveixen per “tapar les vergonyes de Rodalies”.