El Síndic obre una actuació per analitzar l’impacte de la manca d’habitatge en la salut d’infants amb malalties greus

ACN Barcelona – El Síndic de Greuges de Catalunya ha obert una actuació d’ofici per analitzar si els ajuts existents en matèria d’habitatge responen de manera efectiva a les necessitats de famílies amb infants i adolescents amb malalties cròniques, avançades o terminals. L’actuació també analitzarà si els protocols d’intervenció davant situacions de risc de desnonament tenen en compte aquests casos, si els recursos residencials disponibles permeten garantir la continuïtat dels tractaments, i si existeix una coordinació efectiva entre serveis socials, sanitaris i d’habitatge. A més, valorarà si cal establir mecanismes específics de priorització o ajuts per a aquestes famílies, com ara facilitats per al desplaçament en casos de tractaments especialitzats.
Segons la institució, les situacions amb infants amb malalties greus sovint requereixen condicions residencials específiques per seguir els tractaments mèdics i la decisió d’obrir aquesta actuació d’ofici s’ha pres “després d’estudiar casos concrets que evidencien l’impacte de la precarietat residencial en la salut d’infants i joves”.

Un dels casos en què s’està treballant a la institució és el d’una família amb un jove de disset anys amb una malaltia neurodegenerativa. La família va ser desnonada el novembre de 2025 i, sis mesos després, continuen sense un allotjament estable. “Això compromet seriosament el seguiment dels tractaments mèdics i ha provocat un empitjorament de l’estat de salut del menor, amb possibles conseqüències irreversibles”, s’indica.

“No existeix una priorització real en l’accés ni protocols d’atenció especial de les situacions d’exclusió residencial o pèrdua de l’habitatge per a les famílies amb infants a càrrec”, alerten des del Síndic.

La sindicatura també ha pres la decisió d’obrir una actuació d’ofici després de mantenir reunions amb treballadors socials de referència dels serveis de crònics i pal·liatius pediàtrics de diversos hospitals catalans.

D’acord amb el Síndic, els professionals alerten de les dificultats creixents per assegurar unes condicions de vida adequades a aquestes famílies. “La manca d’un domicili estable, per exemple, impedeix garantir les condicions bàsiques per al tractament, com ara la conservació de medicació que requereix refrigeració, l’ús de dispositius de suport respiratori o la realització de teràpies diàries”, recull en nota de premsa. Situacions com aquesta, adverteixen, poden derivar en ingressos hospitalaris que s’haurien pogut evitar o en un deteriorament accelerat de la salut.

La síndica Esther Giménez-Salinas assenyala que “l’accés a un habitatge digne és un element imprescindible per garantir el dret a la salut, especialment en situacions de màxima vulnerabilitat com les d’infants amb malalties greus, que depenen de cures i condicions materials molt específiques”.

“No em puc posar dempeus amb suport com abans”

El cas que està analitzant la institució és el de l’Omar Ayaou Ouahdane, que pateix una atròfia muscular espinal. En declaracions a l’ACN ha corroborat que la seva salut ha “empitjorat” en l’últim any per no disposar d’una estabilitat habitacional. Segons ha detallat no es pot posar “dempeus amb suport tant de temps com abans”. Alhora, ha apuntat que també comporta “conseqüències” el fet de “no poder posar-se la ventilació a la nit” o “no prendre els tractaments necessaris perquè no estan a la nevera”.

Ayaou ha advertit que cada efecte sobre la seva malaltia és “irreversible”. “Al final, no tornaré a tenir la mateixa força”, ha explicitat el jove. Ell i la seva família (dos germans, un de menor, i el seu pare i la seva mare) porta pràcticament sis mesos sense una llar i buscant un “sostre”. Ayaou ha precisat que tres dels membres familiars tenen “discapacitat superior al 33%” i en aquesta cerca d’habitatge suposa “una vulnerabilitat molt afegida i una exclusió social molt gran”.

El germà petit de l’Omar té diabetis i aquesta incertesa “confronta directament” amb aquesta patologia. Ayaou ha dit que requereixen “teràpia i fisioteràpia. Tractaments que s’han de fer a l’hospital”. Unes cures que per ser efectives demanen “d’un domicili”, ha reclamat.