Exhumen cinquanta combatents de la guerra civil espanyola enterrats en una fossa comuna de la Bisbal de Montsant

ACN La Bisbal de Montsant – L’excavació de la fossa comuna de la Bisbal de Montsant (Priorat) ha permès exhumar 48 soldats de la batalla de l’Ebre i dos militars republicans en nínxols del cementiri. A diferència de la majoria de les campanyes d’aquest tipus, els investigadors comptaven amb informació prèvia de les víctimes enterrades que prové de les anotacions d’intervencions de l’hospital de campanya a la cova de santa Llúcia i testimonis orals. Segons aquestes fonts, s’haurien inhumat almenys setanta víctimes del conflicte, però finalment només s’han localitzat les restes d’una cinquantena de persones. Segons els investigadors, és possible que la resta de víctimes fossin enterrades en altres punts del cementiri o en indrets que encara no s’han pogut determinar.
Els treballs d’excavació arqueològica a la fossa comuna del cementiri municipal de la Bisbal de Montsant han permès exhumar les restes de 48 soldats que van participar en la batalla de l’Ebre. La majoria de les víctimes es trobaven en posició decúbit dorsal, ben alineats i amb espais de pas entre els cossos. Es tracta d’un fet que suggereix que van ser enterrats amb temps, respecte i cura, un escenari poc habitual en aquest tipus de contextos. A aquestes víctimes se’n sumen dues més, un capità i un comissari republicans als nínxols 113 i 114 del cementiri. Segons la informació disponible, tots dos haurien mort accidentalment el 30 de juny de 1938 en un control a la carretera de la Torre de l’Espanyol i van ser enterrats l’endemà en una cerimònia solemne, però sense cap inscripció identificativa ni registre oficial de la seva inhumació.

Malgrat que finalment han estat cinquanta les víctimes recuperades, les dades recollides prèviament apunten que s’hi van inhumar fins a 70 persones, la majoria de les quals van morir durant la primera setmana de la batalla de l’Ebre a causa de les ferides patides. Alhora, es té constància que 67 d’aquestes persones eren soldats de l’Exèrcit Popular de la República i tres eren presoners franquistes. Després de ser ferits al front, van passar els seus últims dies a l’hospital de campanya habilitat a la cova de santa Llúcia, a dos quilòmetres i mig del poble de la Bisbal de Montsant. Es tracta d’un equipament de primera urgència amb capacitat de fins a 150 llits que va tenir una “gran importància” per l’exèrcit republicà abans de l’establiment de punts sanitaris estables més pròxims a la línia de foc.

Mentre va estar operatiu, aquest hospital de campanya comptava amb material quirúrgic i personal sanitari nacional i internacional. De fet, entre les víctimes també es té coneixement de catorze brigadistes procedents d’Alemanya, Àustria, el Canadà, els Estats Units, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Polònia, Romania i Suècia. Noms com el gal·lès Harry Dobson figuren al llibre d’inhumacions del Registre Civil de la Bisbal de Montsant. Com en la resta de persones inhumades en aquest indret, la Direcció General de Memòria Democràtica ha iniciat els procediments per localitzar-ne familiars. En aquest cas, la cerca ha passat a ser internacional en els casos en què es coneix amb exactitud la procedència de les víctimes. Així, s’han engegat els contactes amb administracions per facilitar que siguin inscrits al cens de persones desaparegudes i posteriorment, puguin accedir al programa d’identificació genètica.

El fet que els soldats fossin atesos en aquest punt sanitari ha proporcionat informació prèvia de les víctimes a l’excavació als investigadors. “Saber els noms no significa que sapiguem exactament qui eren, perquè en alguns casos sabem d’on eren, però en d’altres només sabem com es deien. També hi ha tres persones que no van ser identificades”, ha puntualitzat l’historiador Jordi Martí, tècnic de la Direcció General de Memòria Democràtica. A la llista de víctimes inhumades al cementiri municipal s’hi sumen també tres nens que van perdre la vida a conseqüència del bombardeig de l’agost de 1938 a la Bisbal de Montsant i dos càrrecs de l’exèrcit republicà que van morir abans de l’inici de la batalla de l’Ebre. Es té constància que l’últim soldat que va morir en aquest punt va ser atès a finals de novembre de 1939, si bé es desconeix en quin moment l’equipament va deixar d’estar actiu.

Després de la guerra civil espanyola, l’hospital de campanya va quedar sense efectes. No va ser fins al 1982 que l’Ajuntament de la Bisbal va acordar amb els propietaris de la cova iniciar els treballs per netejar-la i recuperar-la. Nou anys més tard, el consistori va adquirir-la i actualment l’espai és visitable.

La memòria oral recollida per un veí

A banda de les dades extretes de les intervencions quirúrgiques de l’hospital de campanya, la memòria oral també ha tingut una influència directa en la descoberta de la fossa comuna. Més concretament, de la feina ingent que ha desenvolupat durant dècades el veí prioratí Enric Masip Gorgori, qui va conèixer de la història del poble a través dels relats que li explicava quan era petit la seva mare i el seu oncle.

Amb la curiositat de conèixer més sobre aquest capítol de la història, Masip ha recollit el testimoniatge de veïns per evitar que l’oblit s’engoli aquest llegat. “Ha arribat un moment que passat i present se fusionen, veus aquelles persones i també les fas teves, és un sentiment molt fort”, ha subratllat Masip. Tot plegat ho ha recopilat a una pàgina web, des d’on busca “conscienciar i esbrinar” el que es va viure durant la guerra civil espanyola i postguerra. Masip ha estat present en les tasques d’excavacions de la fossa comuna: “Per a mi, es tracta de tancar un cicle molt emocionant, però també molt trist”, ha asseverat.

Una campanya d’excavació totalment manual

La campanya d’excavació va iniciar-se a finals de juny de l’any passat a la zona sud-est del cementiri de la Bisbal de Montsant i s’ha allargat fins aquest febrer. La intervenció ha estat “especialment complexa” per la presència d’enterraments posteriors al voltant de la fossa, que desaconsellaven l’ús de mitjans mecànics per fer les tasques arqueològiques. Tot plegat s’ha sumat a les pluges persistents de la tardor i l’hivern, que han dificultat els treballs.

Pel que fa a la campanya d’excavació, els primers sondejos es van ubicar a tocar del mur del cementiri, fet que va permetre obrir en extensió la rasa que va confirmar la troballa de les restes. Els treballs, totalment manuals, han permès localitzar esquelets articulats, un escenari que ha facilitat la tasca d’individualitzar i registrar les restes. D’altra banda, la majoria dels cossos van ser enterrats sense objectes personals, a excepció d’un soldat que portava una cama enguixada i un anell de la UGT.

La integritat dels ossos s’ha mantingut per les condicions del sòl, si bé l’existència de tombes d’individus aliens a la guerra civil espanyola enterrats just damunt dels soldats morts ha alterat lleugerament la seva conservació, tal com ha detallat la directora de l’excavació, l’antropòloga Izaskun Ambrosio.

Malgrat tenir indicis de més víctimes enterrades a la zona i que s’han fet prospeccions a l’entorn immediat, la resta de persones documentades que van perdre la vida en el conflicte bèl·lic no s’han pogut localitzar. Segons els investigadors, és possible que algunes fossin enterrades en altres punts del cementiri o en espais que encara no s’han pogut determinar.

Esperança en identificar un 10% de les víctimes exhumades

La fossa comuna de la Bisbal de Montsant s’afegeix al programa d’intervencions de fosses de la Direcció General de Memòria Democràtica, actiu des de fa vuit anys. A partir d’aquí, un cop exhumats els cossos, es creuaran els perfils genètics de les víctimes i familiars inscrits al programa d’identificació. “Des del 2017 tenim 34 persones identificades, de les quals 27 a través de l’ADN. Esperem que amb aquesta fossa puguem incrementar les persones identificades i reduir el dol de moltes famílies que encara estan buscant les seves persones desaparegudes”, ha expressat Xavier Ménendez, director de l’organisme.

L’esperança se situa en identificar un 10% de les víctimes exhumades en un primer creuament amb dades de familiars. “Tenim uns 700 ADN de cossos i 4.400 de famílies. Fem dos o tres creuaments cada any, inclourem totes aquestes dades -dels morts i dels vius- i podria passar que trobéssim noves identificacions. Com a mínim estem intentant tancar el cercle amb els noms de qui tenim aquí, però costa molt trobar familiars”, ha indicat Menéndez.