La cessió de solars al Govern i recàrrecs a l’IBI, principals mesures municipals al Camp de Tarragona per l’habitatge

ACN Tarragona – La cessió de solars a la Generalitat i l’aplicació de recàrrecs a l’IBI per als pisos buits, són algunes de les mesures més aplicades pels ajuntaments del Camp de Tarragona per intentar fer front la crisi de l’habitatge en l’àmbit municipal. La majoria dels ajuntaments de les principals ciutats han començat a prendre mesures per reduir el nombre de pisos buits i fomentar el lloguer social, amb propostes diverses i d’abast desigual, que van des de la compra d’habitatges per tempteig i retracte o ajuts per pagar lloguers. De moment, però, només les grans ciutats, com Tarragona i Reus, han plantejat projectes per construir pisos públics. Ajuntaments de municipis turístics i de la costa, com Salou i Vandellòs, no preveuen accions concretes.
La mesura que més èxit ha tingut per fomentar el lloguer social ha estat la de cedir solars buits a la Generalitat perquè sigui el Govern qui faci les inversions. Tarragona, Reus, Cambrils, el Vendrell i Valls ja han facilitat terrenys perquè l’executiu català pugui desenvolupar el seu pla per construir 50.000 habitatges nous fins al 2030.  

Però quan es tracta que siguin els mateixos ajuntaments els que impulsin la construcció, tan sols Tarragona i Reus ho estan fent. En el cas de la capital, s’estan aixecant 192 habitatges que es preveu que estiguin acabats el juny de l’any vinent, amb una inversió de 28,8 milions d’euros, que en part arribaran de subvencions. A Reus, està en marxa també vora 200 pisos, entre els 60 del complex Riera i els 132 de Mas Iglesias, que també s’han d’enllestir a mitjans de l’any vinent. 

Ciutats més petites i amb menys capacitat d’inversió tenen l’opció més assequible de comprar pisos deshabitats per la via de tempteig i retracte per reparar-los i posteriorment posar-los a lloguer social. Tarragona i Reus han explorat aquesta possibilitat, però també ho han fet a Vila-seca. L’alcalde, Pere Segura, afirma que són “plenament conscients que l’habitatge és un dels grans problemes que tenim com a societat”. En el cas del tempteig i retracte hi participen “sempre que no hi hagi una família interessada” en l’immoble. “Si té un preu assequible, el comprem i rehabilitem per posar-lo a la nostra borsa”, destaca. 

Canvis a l’IBI 

A Vila-seca també han apostat per la via dels impostos, en forma de recàrrec a l’IBI per als propietaris que tinguin pisos buits. Una acció enfocada principalment “a bancs i fons voltors que estan especulant”. Aquesta mesura també s’aplica en altres ciutats -com Tarragona, Reus o Valls- si bé de manera diferent. 

Per exemple, al Vendrell l’any 2019 van aprovar un recàrrec del 50% de l’IBI per als pisos buits de grans tenidors, però davant el poc impacte de l’eina, de cara a les ordenances del 2026 s’ha incrementat la penalització fins al 100% del rebut quan el període de desocupació sigui superior a tres anys. Fins i tot pot arribar a ser del 150% si un mateix titular té dos o més habitatges buits. A Torredembarra, en canvi, aquest 2026 s’aplicarà una ordenança que preveu un recàrrec del 50% de l’IBI per als habitatges desocupats durant dos anys. Si la desocupació supera els tres anys la taxa es doblarà, mentre que si una persona posseeix dos o més habitatges al municipi la taxa pujarà fins al 150%. 

Respecte a aquesta qüestió, a Valls s’han trobat amb dificultats per aplicar l’ordenança. La regidora d’Habitatge de la ciutat, Natàlia Moncunill, lamenta que la llei estatal preveu “moltes” excepcions que “no posen fàcil la seva aplicació”. “Hi has d’invertir molts recursos tant personals com econòmics. En un pis buit ara mateix no n’hi ha prou només amb demostrar que no hi ha consums o que no hi ha ningú empadronat, sinó que has de demostrar que no està en cap portal d’anuncis ni de lloguer ni de venda, i que el propietari no és una persona que s’ha traslladat temporalment”, exposa. Això fa que, a la pràctica, el nombre de recàrrecs que hagin pogut aplicar sigui molt limitat i se centri en els grans tenidors, però no obstant mantenen l’ordenança perquè hi ha “voluntat política”. 

Bonificacions i noves fórmules 

També respecte a l’IBI, a Torredembarra han decidit fer un camí diferent, com és el d’aplicar bonificacions de fins al 95% per als habitatges que es destinin a lloguer social i que s’incloguin a la borsa de mediació gestionada per l’Oficina Local d’Habitatge del Consell Comarcal del Tarragonès. Aquesta borsa comarcal fa de mediadora entre propietaris i llogaters i ofereix garanties de pagament als arrendadors i actualment té 23 contractes vigents a la comarca i 65 persones en llista d’espera per aconseguir un immoble. 

De bonificacions de l’IBI també n’apliquen a Reus i a Montblanc. En aquest darrer cas, un 50% del rebut per a les persones que restaurin una casa i la destinin a lloguer social a través de la borsa del consell comarcal. “Els ajuntaments que no tenim un múscul financer bo i no podem donar ajudes a la població sí que podem donar beneficis fiscals”, explica el regidor d’Habitatge montblanquí, Oriol Pallissó. A la vila ducal tenen el problema afegit de la “degradació” del nucli antic fruit de pisos que porten anys tancats i s’acaben convertint en “infrahabitatges”. 

“El que hem de fer entre tots és trobar mecanismes per bonificar i que aquesta gent pugui arreglar els pisos”, indica Pallissó. A Montblanc estan apostant per la “masoveria urbana” amb la mediació de l’ajuntament. Un sistema que consisteix en el fet que el llogater es fa càrrec de les despeses d’arreglar l’habitatge i a canvi hi pot viure un determinat temps sense pagar lloguer. Tot i això, el regidor reconeix que els està “costant moltíssim que els propietaris obrin la porta de casa seva” i que la demanda per aconseguir un pis és alta. 

A Valls, el camí que han agafat ha estat un altre i directament han contactat amb la Sareb per tal que posi a disposició de la ciutat part del seu parc immobiliari. De tota manera, encara no han collit fruits. “Hem intentat parlar amb ells, però és molt difícil contactar-hi. Suposo que tampoc els hi interessa massa que els anem al darrere”, comenta Moncunill. Amb tot, la regidora emfatitza que “la Sareb té un descontrol de tot allò que té”, ja que de vegades s’han donat casos que “a ells els hi consta que allà hi ha un bloc de pisos i en realitat és un solar buit”. 

Paral·lelament, a la capital de l’Alt Camp -i també a Vila-seca- han apostat per donar ajuts econòmics per al lloguer, especialment a la gent jove per tal que es puguin emancipar. Així, de retruc, també volen mobilitzar pisos buits, ja que es facilita als propietaris llogar un habitatge a aquests joves amb garanties de cobrament.  

Des de l’Oficina Local d’Habitatge de Valls gestionen 130 pisos de lloguer assequible i els amos tenen avantatges com l’assegurança gratuïta, bonificacions de l’IBI o suport legal dels tècnics municipals per casos d’impagament. Anualment, aquest servei gestiona 750.000 euros en ajudes relacionades amb l’habitatge, segons fonts municipals. 

Salou i l’Hospitalet de l’Infant, sense mesures 

Tot i les sol·licituds d’informació efectuades, els ajuntaments no han facilitat a l’ACN dades sobre l’impacte que aquestes mesures han tingut. Addueixen que es tracta de mesures recents i que és complex calibrar-ne els efectes. De fet, la gran majoria d’aquestes accions impulsades pels consistoris han arribat en els últims dos anys, amb l’habitatge convertit en la principal preocupació dels catalans, segons les darreres enquestes d’opinió.  

Tot i això, encara hi ha ciutats que no han posat fil a l’agulla. En el cas del Camp de Tarragona són, a més, algunes de les més turístiques, on hi ha un alt volum de segones residències, molta oferta d’allotjaments turístics però pràcticament cap opció per al lloguer continuat a llarg termini. 

L’exemple més clar és Salou. L’anomenada capital de la Costa Daurada no té en marxa cap de les mesures citades fins ara. Des del consistori asseguren que “l’Ajuntament té previst posar en funcionament un Servei Municipal d’Habitatge, amb l’objectiu de reforçar l’atenció ciutadana en aquesta matèria i dissenyar noves estratègies per millorar l’oferta de lloguer al municipi”, sense especificar cap calendari. Així mateix, afirmen que s’ha iniciat la redacció d’un Pla Local d’Habitatge que “oferirà una radiografia actualitzada de la situació de l’habitatge al municipi i permetrà establir les claus per garantir un accés més equitatiu i sostenible”. 

Tampoc tenen cap acció concreta en funcionament a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, mentre que a Cambrils únicament han posat a disposició de la Generalitat tres solars perquè hi construeixi habitatges. Fa tot just un mes el Govern va anunciar que n’acceptava un, al carrer Anoia, per fer-hi 52 apartaments. Fa més de 25 anys que no es fa ni un pis públic a la ciutat.