Declaració de Berlín revela bloqueig en projectes miners espanyols
En un escenari en què més del 80% del subministrament de minerals crítics de la UE depèn de tercers, l’adhesió d’Espanya a la Declaració de Berlín, signada per 17 Estats membres, ha posat de relleu, segons alguns analistes, contradiccions i la manca de coherència en les polítiques europees.
Tot i que l’acord pretén garantir “la sobirania industrial, el lideratge tecnològic, la descarbonització, les matèries primeres crítiques o la indústria de Defensa”, diversos projectes miners estratègics a Espanya continuen bloquejats després d’anys d’avaluacions i tràmits administratius, mentre alguns recursos essencials continuen sense figurar a la llista oficial de matèries primeres crítiques de la UE.
Assenyalen que, mentre Brussel·les i Madrid proclamen la necessitat d’agilitzar els processos i reforçar la capacitat europea per gestionar els seus recursos estratègics, iniciatives en potassa, coure, liti i guix continuen paralitzades, deixant en suspens inversions milionàries i la creació de milers de llocs de treball potencials.
Segons l’Informe ‘Estadística Minera 2023’ del Miteco, Espanya disposa de recursos suficients per alleujar la dependència europea i generar un valor de producció anual d’aquests minerals superior als 3.500 milions d’euros amb més de 30.200 llocs de treball directes, evidenciant el potencial industrial que podria activar-se si es desbloquegessin aquests projectes. Mentrestant, fonts del sector coincideixen a afirmar que “l’abundància de recursos no es tradueix en desenvolupament industrial per la dilatació dels procediments, canvis de criteri administratius i un clima d’inseguretat jurídica”.
Afegixen els analistes que entre els exemples es troben els de Cobre San Rafael a Touro (A Coruña), amb una inversió estimada de més de 200 milions i que es troba pendent de reobertura; l’explotació de Salave a Astúries, el major jaciment d’or no explotat d’Europa, amb un valor estimat de 3.000 milions i la seva autorització de reobertura es manté revocada; i Mina Muga, un projecte d’extracció de potassa, que podria generar fins a 7.000 llocs de treball directes i indirectes i més de 1.200 milions en ingressos fiscals, i que també es troba paralitzat temporalment a causa d’un defecte de forma.
Per la seva banda, el jaciment de Retortillo a Salamanca, la mina d’urani a cel obert més gran d’Europa, es troba completament paralitzada i embolicada en un complex entramat judicial, administratiu i financer; igual que la mina de wolframi i estany de San Finx a Lousame (A Coruña), que roman tancada des de 2017 a l’espera d’un procés de restauració. Finalment, el projecte d’extracció de liti de Las Navas (Càceres), que ha aixecat una inversió de 540 milions d’euros, s’ha vist obligat a renunciar a optar a la declaració de “projecte estratègic” a causa dels continus retards en els terminis previstos.
Segons l’Institut Fraser, aquesta situació penalitza Espanya en el rànquing global d’atractiu per a la inversió minera, situant el país per darrere de nacions en desenvolupament d’Amèrica Llatina i Àfrica. Davant aquesta paradoxa, la Declaració de Berlín, signada en el marc de la trobada ministerial Friends of Industry, es presenta com un pas cap a la modernització i la competitivitat de la indústria europea. Tanmateix, el ritme d’execució a Espanya continua sent extremadament lent, mentre més del 80 % dels projectes miners estan en mans estrangeres, i la gran majoria romanen paralitzats o en tramitació indefinida per litigis, suposada oposició social o modificacions administratives.
Trobada de la Xarxa RegHub a BarcelonaLa Diputació de Barcelona ha exercit de primera amfitriona…
Un nou pas cap a la nova estació d'autobusos de Reus El dijous 13 de…
Dijous 13 de novembre, a l'estació de busos de Reus, l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita,…
Xesco Gomar assumeix la presidència del Consorci del Parc Natural de Collserola Aquest dijous 13…
Presentació de millores en el transport públicLa consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia…
Catalunya es prepara per viure un esdeveniment astronòmic únicEl pròxim 12 d'agost de 2026, Catalunya…
Esta web usa cookies.