La taxa europea per als paquets petits desperta escepticisme entre experts i organitzacions de consumidors

• Economistes i organitzacions de consumidors coincideixen que l’allau d’importacions representa un problema que cal regular, però dubten que un recàrrec de tres euros per categoria sigui suficient per canviar els hàbits de compra o protegir el comerç local.

Des de l’1 de juliol, tots els paquets de menys de 150 euros que entren a la Unió Europea des de fora de les seves fronteres estan subjectes a un dret de duana fix de tres euros, aplicat per cada categoria de producte i no per enviament. Aquest recàrrec, de caràcter temporal fins a la reforma duanera prevista per al 2028, posa fi a l’exempció de minimis i pretén frenar l’allau d’enviaments de baix valor, reforçar els controls de seguretat i equilibrar la competència amb el comerç europeu.

Entre els analistes econòmics predomina l’escepticisme sobre l’eficàcia real de la mesura, especialment pels dubtes sobre la seva capacitat per corregir els desequilibris que pretén abordar i pel possible impacte que podria tenir sobre els consumidors, les empreses i el comerç internacional. Entre els principals arguments exposats, es posa en dubte que la taxa aconsegueixi reorientar el consum cap al petit comerç —un dels objectius amb què Brussel·les ha justificat el recàrrec—, si bé destaquen que sí que permetrà incrementar la recaptació fiscal.

Aquest escepticisme també es reflecteix entre els representants del comerç minorista. Segons una enquesta de Comertia, l’associació que representa el comerç minorista català de capital familiar, prop de sis de cada deu empreses consideren que el nou aranzel tindrà un impacte escàs o nul sobre la competència exercida per les grans plataformes de comerç electrònic, mentre que un terç creu que els seus efectes només es faran visibles a llarg termini.

Així mateix, els experts també adverteixen que la mesura podria perjudicar el comerç de proximitat —com petits tallers de reparació de mòbils o serveis tècnics que importen recanvis econòmics en petites quantitats— i qüestionen que, davant d’una asimetria real, la solució sigui que tothom pagui els mateixos aranzels en lloc que no els pagui ningú.

L’exempció existia perquè els petits enviaments procedents del comerç electrònic eren un fenomen residual, però el seu creixement els ha convertit en la norma. Segons el Real Instituto Elcano, l’any passat van representar el 97% dels paquets que van entrar a la UE, tot i que només suposaven el 2% del valor econòmic. La mesura pretén que un mateix producte tributi de la mateixa manera independentment de com arribi a Europa. Com a efecte col·lateral, diversos analistes apunten que algunes empreses xineses podrien reubicar part de les seves operacions a la UE o en països fronterers per esquivar els aranzels.

Preu final

Les associacions de consumidors comparteixen una mateixa preocupació: que el cost acabi repercutint en el comprador, malgrat que la norma obliga les empreses importadores a assumir-lo. FACUA confia que els ingressos recaptats es destinin a reforçar els controls i les inspeccions del mercat per frenar els productes perillosos i els fraus. La Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU) celebra l’avenç en matèria de seguretat, però recorda que l’aranzel el paguen els importadors i que repercutir-lo després de la compra seria il·legal.

Altres organitzacions posen l’accent en la butxaca dels consumidors. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recomana verificar el preu final amb els impostos inclosos per evitar sorpreses, mentre que l’Associació Espanyola de Consumidors (ASESCON), més crítica, sosté que la taxa provocarà un encariment del cost de la vida dels consumidors europeus.

Una setmana després de la seva entrada en vigor, el balanç reflecteix un ampli consens sobre el fet que el problema de fons és real, però no pas sobre la solució. Les organitzacions de consumidors exigeixen que no hi hagi costos ocults i que la recaptació serveixi per finançar controls efectius, mentre que els economistes tendeixen a interpretar la taxa més com una mesura recaptatòria i de pressió reguladora que no pas com una resposta estructural. La veritable prova arribarà amb la reforma duanera del 2028, quan desaparegui l’exempció dels 150 euros i totes les importacions passin a tributar com qualsevol altra mercaderia.