Les entitats reivindiquen el seu paper per evitar el “col·lapse” en la protecció a menors i demanen finançament estable

ACN Barcelona – Les entitats socials han reivindicat aquest dilluns el seu paper en el sistema de protecció a infants i adolescents. “El sistema no hauria resistit sense la resposta del tercer sector. Hauria col·lapsat”, ha afirmat Elisenda Xifre, de la Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència, en la comissió d’investigació del Parlament sobre l’activitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Xifre ha reclamat un “finançament estable”, entre d’altres, per “garantir la transparència” en els recursos públics. Jordi Pascual, de la Fundació Resilis, també ha defensat que cal un “sistema transparent i just de tarifes” i ha avisat que l’actualització de la cartera de serveis és “urgent”.
Xifre ha alertat d’una “situació d’emergència social” a Catalunya que “afecta els drets i les oportunitats de milers d’infants i adolescents” i ha denunciat un “infrafinançament estructural” per fer-hi front. “La col·laboració de l’administració pública amb el tercer sector és imprescindible”, ha dit, tot reivindicant que cal un “finançament estable” vinculat a “serveis estructurals” i que estigui adaptat a les necessitats. D’aquesta manera, ha afirmat, es poden “garantir els drets de les persones ateses i la transparència en l’ús dels recursos públics”.

La representant de la Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència ha insistit que cal “màxima transparència” en la gestió dels recursos públics i ha advertit que el sistema de protecció “arrossega reptes molt importants”. “Calen millores efectives i profundes”, ha assenyalat, tot indicant que la “manca de continuïtat” en les posicions de lideratge del sistema de protecció a menors ha perjudicat poder “avançar en transformacions de fons”.

Xifre ha defensat que cal avançar en la desinstitucionalització dels infants i adolescents, una opinió que també ha compartit el director de la Fundació Resilis, que ha plantejat un pla per a la desinstitucionalització i ha demanat una “aposta clara” per l’atenció comunitària. Sobre el finançament, Pascual ha dit que les entitats han “pagat un preu molt alt” i ha retret a l’administració pública que “s’aprofita del tercer sector per reduir costos”. “Els infants atesos per part del personal públic tenen un cost dos cops superior”, ha dit.

És per aquest motiu que el director de la Fundació Resilis ha reclamat aprovar un estudi de costos que “estableix un sistema transparent i just de tarifes”. Ha plantejat un increment directe de les tarifes del 30% per al 2026 “mentre es defineixen els terminis de l’equiparació o internalització”, que són les dues opcions que ha plantejat per acabar amb la “precarització”.

Sobre les investigacions per possibles irregularitats, Pascual ha apuntat que es tracta de “situacions no judicialitzades”. “Que un treballador denunciï una cosa no vol dir que sigui veritat. És la versió d’un treballador”, ha dit. Per la seva banda, Josefa Arqué, de la Fundació Mercè Fontanilles, ha remarcat que les entitats “no toquen” els diners que van a parar als menors i ha defensat que els contractes d’emergència van permetre “tenir l’empara jurídica necessària per atendre qui ho necessitava”.

Desvincular el suport a l’emancipació de l’edat

En el torn de la Xarxa d’entitats per a l’emancipació juvenil (Fepa), Jordi Sàlvia ha defensat la “col·laboració estreta entre l’adminitració i les entitats” i Juan Enrique Gil, també representant de la mateixa entitat, ha advertit que la situació dels joves extutelats és “estructural”. “Cal deixar de treballar des de la lògica de l’emergència”, ha assenyalat, tot demanant vincular el suport a l’emancipació a objectius i no a l’edat. “L’emancipació no és un privilegi, és un dret”, ha subratllat.

Preguntats sobre la reforma de la direcció general per crear la DGPPIA, Sàlvia i Xifre han evitat fer-ne una valoració en considerar que és massa “aviat”. “No sabem quines seran les millores que el Govern decidirà tirar endavant”, ha dit Xifre, que ha advertit que una “reforma estructural” necessita inversió. Per la seva banda, Sàlvia ha afegit que els problemes amb les prestacions econòmiques fa temps que passaven i que “les conseqüències són nefastes”. També ha apostat per incloure les prestacions a joves extutelats en la renda garantida perquè siguin més “inclusives”.

Denuncien deficiències en el suport jurídic i els permisos

En la compareixença, el president de l’Associació Noves Vies, Albert Parés, ha denunciat que s’estan fent proves d’edat a joves que tenen un passaport o documentació que els acredita com a menors. També ha criticat que els advocats d’ofici de vegades no tenen coneixement d’on són els menors, una informació que ha remarcat que els podria donar la Generalitat. “No pot ser que diguin que tenim lletrats especialitzats en menors no acompanyats i que no tinguin contacte amb el client”, ha dit.

A més, Parés ha criticat que la Generalitat està cometent una “negligència molt greu” per no complir la normativa de donar autorització de residència i treball en un màxim de 90 dies. Segons ha denunciat el president de l’Associació Noves Vies, hi ha joves que passen “mesos i anys” sense rebre aquesta autorització. “Que no es digui que se segueix la normativa perquè no s’està fent”, ha afirmat, tot remarcant que això també té un cost en l’àmbit judicial.

Per fer front a aquestes deficiències, Parés ha plantejat que s’hagi d’informar l’advocat en un màxim de dos dies d’on es troba el menor i que aquest pugui demanar l’autorització perquè tingui permís de residència i treball.

Demanen més transparència i bona gestió

En la intervenció dels diputats, la representant de Junts Ennatu Domingo ha dit que cal “més transparència i bona gestió dels recursos” i ha lamentat que la reforma del sistema de protecció a menors “no s’ha materialitzat”.

El diputat d’ERC Joan Ignasi Elena ha remarcat que l’administració ha “recollit serveis creats per les entitats” en el sistema de protecció i ha alertat del “decalatge” en la despesa i els recursos que arriben de l’administració. 

Al seu torn, la diputada de Vox María Elisa García ha denunciat que es vol donar una “imatge angelical” dels joves extutelats.

La diputada dels Comuns Nuria Lozano ha reivindicat que calen “canvis per reforçar” el sistema de protecció i la CUP Pilar Castillejo ha advertit que és “fonamental que el sistema funcioni bé”. Finalment, la diputada del PSC Mónica Ríos ha destacat que la DGPPIA aposta per la prevenció. “No és només un canvi de nom”, ha reivindicat.