ACN Molló / Mas de Barberans / Pratdip – Un altre dia dins de la “normalitat”. Així és com recorden en molts municipis petits a nord i a sud del país com van viure l’apagada elèctrica de fa un any. Una situació que no els venia de nou perquè, no es cansen de denunciar, el viuen de forma constant i reiterada, sobretot, amb el mal temps. Els governs municipals han elevat el to de les queixes, s’han reunit amb administracions i E-Distribución -l’empresa del grup Endesa encarregada de la xarxa que arriba als consumidors-, però segueixen sense trobar solucions a un problema que genera incomptables maldecaps als veïns. La companyia respon que executa un pla d’inversions d’acord amb el Govern i recorda que la majoria d’incidències són causades per episodis climàtics violents.
A Mas de Barberans (Montsià) han perdut el compte de les vegades que en l’últim any han patit talls de subministrament elèctric, i en conseqüència també de telefonia i Internet, però el problema ve de molt enrere. “No sabria dir el número pel disbarat de talls que hi ha hagut”, ha alertat l’alcaldessa Daniela Lleixà. “El dia de l’apagada va ser un dia a més a més”, ha afegit.

Els talls que pateixen s’allarguen durant hores, alguns cops més de 12 hores, i la companyia elèctrica els ha atribuït moltes vegades als fenòmens meteorològics o a problemes amb animals, però Lleixà recorda que això “no passaria” si hi hagués una “xarxa robusta i en condicions”.

La informació que es té d’Endesa és “que s’estan fent millores” a la xarxa de distribució. Es té constància que s’han fet algunes intervencions durant el passat mes d’abril, abans de les festes majors que s’acaben de celebrar al municipi, però de la gran inversió que es va posar sobre la taula l’any passat, en una reunió amb l’empresa i amb el Consell Comarcal del Montsià de mediador, encara “l’esperen amb candeletes”.

L’alcaldessa de Mas de Barberans ha assenyalat que existeix un projecte per fer arribar la llum al municipi per altres vies, des del municipi veí de Roquetes, una proposta complexa amb expropiacions i “paperassa” pel mig, que Lleixà exigeix. “Ara només hi ha una línia i està totalment obsoleta i feta malbé. Hi ha pals que estan totalment podrits i que a la mínima ventada cauen, clar, perquè la xarxa no està en condicions”, ha recordat.

El clima com a “excusa”

Aquesta és la situació que es va viure al poble en el darrer episodi de forts vents. Al Mas es van registrar ratxes de més de 150 quilòmetres per hora, però la batllessa ha denunciat que la climatologia no pot ser “l’excusa per justificar que aquesta xarxa totalment obsoleta i vella s’afecti”. “No pot ser que, al mínim vent que fa, se’n vagi la llum” perquè al municipi sempre n’ha fet, com ha recordat Daniela Lleixà, “El pal ha caigut perquè ha fet vent o ha caigut perquè ha fet vent i com estava podrit no ha aguantat?”, ha insistit.

L’alcaldessa de Mas de Barberans ha demanat a la ciutadania que no s’avesi a “aquesta situació totalment indigna”, i ha reivindicat solucions, també d’urgència, per part d’Endesa. Proposen que sigui la companyia elèctrica qui assisteixi els negocis i els veïns quan marxa la llum tantes hores.

“Hi ha una  alternativa que com a ajuntament no ens podem permetre. No tenim musculatura econòmica com per tindre un grup electrogen per alimentar la població, però l’empresa ho hauria de tenir preparat”, ha demanat l’alcaldessa. “No em canso de dir-ho: l’Estatut de Municipis Rurals diu que s’ha de garantir aquesta equitat de les zones rurals i la resta del país i, de moment, no ho veiem”, ha criticat.

Apagades dins de la “normalitat”

A Molló (Ripollès), l’apagada general de fa un any es va viure amb “certa normalitat”. Segons el seu alcalde, Josep Coma, “no ens va sorprendre perquè hi estem relativament acostumats”. El motiu és que aquest municipi petit de la Vall de Camprodon porta des de fa mesos patint talls de telecomunicacions i electricitat de forma recurrent.

La incidència més greu va ser el 15 de març, amb ratxes de vent de més de 100 km/h, que els va deixar un dia i mig completament incomunicats -els disseminats fins a 48 hores-, al marge de les destrosses a teulades i al pavelló municipal. Molts veïns es van queixar que no els funcionava ni el 112. Des de llavors, afirma l’alcalde, hi ha “por” i un sentiment de “vulnerabilitat” que abans no tenien, també en segones residències. “I això no ens convé perquè pot fer perdre població” i treure “competitivitat” a la zona, afirma.

A banda de la impotència dels veïns, denuncia que després d’un any “estan pràcticament igual” i es pregunta si la situació seria la mateixa si aquests talls passessin en una ciutat. “Amb l’apagada general hi va haver un caos i es van demanar explicacions, però quan passa a municipis rurals es considera poc prioritari”, denuncia el batlle.

L’alcalde assenyala que l’única actuació prevista de la subministradora elèctrica és reforçar un tram de la línia que ja hi ha. Una actuació que veuen “insuficient” perquè no evitarà que torni a caure en cas de nevades o episodis de forts vents perquè la línia continua essent aèria. La Generalitat tampoc els ha respost les queixes formals que han presentat conjuntament amb la Mancomunitat de la Vall de Camprodon.

Torres d’alta tensió al costat

Malgrat les deficiències del servei, van ser dels primers a recuperar l’electricitat el dia de l’apagada general. Estan a tocar de França i tenen a prop torres d’alta tensió que els van permetre recuperar el servei a les dues de la tarda-com va passar en punts d’Osona i la resta del Ripollès-, mentre bona part del país seguia sense. Aquesta interconnexió, però, no els soluciona els talls habituals perquè caldria poder-la transformar a baixa tensió.

“És paradoxal perquè ens passen molts quilowatts pel municipi, però els veiem passar i prou”, lamenta. I denuncia que sempre els han negat el desplegament d’un sistema alternatiu. “Ens diuen que és molt complicat i molt car, que estem a un extrem del territori i no veuen la possibilitat per mallar la xarxa perquè hi ha pocs abonats”, afegeix l’alcalde.

“El que demanem és tenir uns serveis mínims i bàsics garantits, no demanem un hospital al costat de la porta (…) perquè cada cop estem menys preparats per fer front a situacions d’emergència o al canvi climàtic”, assegura. Volen inversions i solucions amb urgència i afirma que se senten “abandonats”. “Mentre hi ha llocs que ja es treballa amb el 6G o sabent que potser aviat s’arribarà a la Lluna, aquí haurem d’abandonar la Vall de Camprodon per falta de serveis bàsics”, es queixa Coma.

Aïllats en cas d’incident nuclear

També a Pratdip (Baix Camp), un petit municipi de 700 habitants envoltant de muntanyes al peu de la serra de Llaberia, veuen com s’entrecreuen una línia d’alta i una de mitja tensió a pocs centenars de metres del nucli urbà. Històricament, però, segons recorda la seva alcaldessa, Sílvia Carrillo, els talls d’hores sense subministrament han estat freqüents. En alguns casos, han superat les 24 hores de durada.

És llavors, quan els problemes s’agreugen. “No només suposa que no puguem engegar la llum o que no et vagi la nevera o el forn, sinó que això ens provoca un aïllament com a poble”, apunta l’alcaldessa. El municipi es troba dins de la primera corona de la Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA) per la seva proximitat a la central de Vandellòs II, fet que sobre el paper li hauria de permetre disposar de sistemes de comunicació autònoms i eficients per actuar amb celeritat en cas d’emergència.

“És una de les queixes que traslladem de forma reiterada tant a la Generalitat com a Protecció Civil de l’Estat. De dir-los: estem en una zona nuclear, si hi ha una emergència el primer que fallarà és la llum i nosaltres estem totalment aïllats aquí”, assegura. La limitada autonomia de l’equip de megafonia es converteix en insuficient i la seva situació orogràfica els deixa sense cobertura dins de la xarxa Rescat.

El cotxe com a sortida

En aquests casos, recorda Carrillo, l’única solució implica agafar el cotxe i recórrer uns en direcció cap a la costa per poder trobar la cobertura mòbil que permeti poder fer les gestions urgents. Això resulta un problema quan hi ha una emergència mèdica i cal avisar una ambulància. Especialment, en un municipi amb una població força envellida, com és el cas.

El govern municipal ha traslladat el cas a administracions superiors i a la mateixa companyia Endesa en reiterades ocasions. “Arran de la queixa la subdelegació (del govern espanyol) ens va convocar a una reunió amb la distribuïdora i tots els pobles que hi vam ser vam explicar els problemes que teníem. Hi ha un compromís de comunicació. Està molt bé damunt del paper, però realment volem una actuació ferma. Sabem que tenim les infraestructures envellides, que no estan actualitzades. Si fa vent i plou, ja estem esperant a veure quin és el pal que cau”, remarca.

De moment, però, assegura que l’única resposta que han rebut són “bones paraules”, sense anar més enllà. El consistori reclamava, com a mínim, que se l’informi del temps que pot durar el tall en funció de la reparació prevista de l’avaria amb l’objectiu de poder tranquil·litzar la població. Tot i admetre que des de principis d’any no han viscut episodis d’especial gravetat, l’Ajuntament ha obert recentment un registre per a documentar els casos que es vagin succeint.

Successió de danes

Per la seva banda, fonts del grup Endesa han qüestionat l’existència de problemes greus de subministrament als municipis consultats. Apunten que els principals talls de subministrament han coincidit amb la successió de danes i temporals de finals de 2025 i principis d’enguany, amb episodis de clima violent que haurien afectat, entre altres infraestructures exposades a l’aire lliure, la xarxa elèctrica. Segons han indicat les mateixes fonts, Endesa segueix treballant en millores dels equipaments seguint el pla d’inversions triennal que valida, supervisa i autoritza el Govern.

- Et Recomanem -