La restauració i els mercats municipals necessiten mesures directes i circuits curts per transformar la sensibilització en una facturació diària i estable
La novena edició del Temps d’Avellana de Reus planteja una pregunta de fons: després de gairebé una dècada de programació, aquesta aposta ha transformat el consum real del producte o roman com un esdeveniment d’aparador? Reus torna a alçar la bandera de la seva fruita seca daurada amb tapes, tastos i jornades gastronòmiques que s’allargaran fins a mitjan novembre. És la novena edició d’un programa que vol acostar l’avellana a la ciutadania, fomentar-ne el consum i reforçar el vincle entre pagesia, restauració i comerç local. Però, per a una ciutat que fa nou anys que repeteix aquesta cita, el repte ja no és només anunciar una agenda d’actes, sinó avaluar si s’estan canviant els hàbits de compra o si es tracta d’un ritual estacional que es renova per pura inèrcia.
De la promoció a l’impacte econòmic mesurable
El Temps d’Avellana va néixer amb la voluntat d’implicar directament el teixit comercial en la prescripció de l’avellana de proximitat. El web municipal subratlla el paper de la gastronomia i el comerç en aquesta fita, i iniciatives com la Festa de l’Avellana —que ja arriba a la seva tercera edició al bell mig d’octubre— o els Premis DOP Avellana de Reus demostren que hi ha un altaveu potent.
Nou anys ofereixen un horitzó temporal suficient per mesurar trajectòries. Malgrat això, sense xifres públiques sobre l’evolució de les vendes, el nombre de productors directament implicats o el volum de compra real de quilòmetre zero als establiments, resulta difícil distingir si som davant d’una política estructural d’impuls agroalimentari o d’un festival que es repeteix sense avaluació de resultats.
Un cotxe, una pilona i una nova polèmica als carrers de Reus
El compromís real més enllà de la tardor
El cert és que Reus té exemples excel·lents de com el sector privat sí que entén aquest vincle econòmic estable. Reconeixements recents com el premi d’Empresa i Innovació a la Gelateria Amarena de Reus, que utilitza l’avellana de la DOP de manera artesana durant tot l’any —i no només durant la campanya de tardor—, marquen el camí a seguir. També ho fa la investigació científica d’estudiosos locals com la metgessa Rosa Solà Alberich sobre els beneficis d’aquest producte en la salut. El teixit hi és, el talent també. La pregunta és si l’administració acompanya aquesta implicació amb mesures estructurals.
La comparació amb altres territoris mostra que la sensibilització pot anar acompanyada d’estratègies més directes. Mallorca, per exemple, va activar recentment bons de fins a 100 euros per fomentar la compra de producte local. A Reus, sense necessitat de copiar models externs, cal plantejar si la maduresa del Temps d’Avellana s’hauria de traduir en circuits curts estables, bonificacions als Mercats Municipals o acords de distribució preferent.
El repte de la maduresa
La implicació de restaurants, pastisseries i comerços és un actiu valuós, però necessita dades: quants quilos d’avellana local es consumeixen realment gràcies a aquestes campanyes? Quants pagesos de la comarca en surten beneficiats directament? La consolidació d’un esdeveniment no és un èxit en si mateixa si no va acompanyada d’un impacte mesurable per als actors que se suposa que vol blindar: els productors del Baix Camp, que sovint pateixen la fragilitat de preus del sector.
La identitat agroalimentària de Reus només serà una autèntica estratègia de ciutat si es tradueix en suport estructural i en compres reals a la caixa registradora de la pagesia. La resta, per moltes tapes i tastos que s’organitzin, corre el risc de quedar-se en simple escaparatisme anual.
- Et Recomanem -
