Potenciar proveïdors socials d’habitage és “clau” per millorar l’emergència habitacional, diu un estudi de la UPF-BSM

ACN Barcelona – Potenciar els proveïdors socials d’habitatge, una figura prevista al pla estatal 2026-2030, pot ser “clau” per ampliar el parc de pisos assequibles que ara mateix se situa al voltant del 2% a l’Estat, lluny de la mitjana dels països europeus occidentals del 15%. Un informe de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) demana un marc regulador i facilitar l’accés a instruments financers -com ara garanties públiques, fons d’inversió d’impacte o mecanismes de finançament combinat- que permetin mobilitzar capital privat cap als projectes, similars a associacions consolidades al Regne Unit o als Països Baixos. També plantegen incentius fiscals que eliminin els “desavantatges” que hi ha amb els operadors privat del mercat.
“Tenim una pressió fiscal que ens dificulta molt operar, a vegades hem de recórrer a subvencions per poder pagar el que ens exigeix l’Estat fiscalment”, ha dit Carme Trilla, la presidenta de la Fundació Habitat3, una de les dues entitats analitzades, que reclama un projecte de llei específic on es tinguin en compte qüestions com aquesta.

L’estudi, impulsat per la Càtedra d’habitatge Digne i Sostenible amb la col·laboració de la Fundació Metropolitan House, veu “fonamental” facilitar l’accés d’aquestes entitats a sòl públic i a habitatges existents mitjançant la cessió de sòl a llarg termini, el dret d’adquisició preferent o programes de mobilització d’habitatge buit.

“La idea és que aquests proveïdors socials d’habitatges converteixin en un soci estructural de les polítiques d’habitatge públiques i que puguin contribuir, d’una banda, a ampliar el parc d’habitatge social, que a bona falta ens fa; a millorar l’eficiència de com es gestiona aquest i l’estabilitat residencial”, ha dit Elena Pellicer, autora de l’estudi i professora de la universitat, aquest dijous en declaracions a l’ACN a la presentació de l’estudi.

La inclusió al pla estatal d’habitatge és un “pas significatiu” per aquests operadors especialitzats, però no suficient, ja que, segons el document acadèmic, aquest reconeixement s’hauria de consolidar institucionalment. A banda de definir els criteris bàsics per identificar-les, els experts creuen que caldria crear sistemes d’acreditació sectorial, uns estàndards mínims que s’hagin de complir.

L’informe estudia les entitats de provisió i gestió d’habitatge social a Espanya i analitza els casos de Fundació Hàbitat3 i de LUMVRA – Provivienda per plantejar com es pot adaptar aquesta figura al nostre mercat, que podria “exercir un paper clau” en el desenvolupament “d’un sistema més robust” d’habitatge assequible.

Actualment, el parc és gestionat per tres tipus d’operadors: entitats públiques, del tercer sector, i operadors privats que participen mitjançant concessions administratives, drets de superfície o projectes de build-to-rent assequible. Els privats, precisament, parteixen d’una posició més avantatjosa en la política fiscal, fet que l’estudi recomana revertir.

El parc d’habitatge social es va desplomar després de l’esclat de la bombolla immobiliària i no ha sigut fins recentment que s’ha reactivat, assolint el punt més alt d’una dècada el 2024. Segons el document, en l’àmbit territorial, les comunitats autònomes que aglutinen el nombre més gran d’habitatges socials són Catalunya i Madrid, amb 128.542 i 112.061 unitats respectivament; prop del 40% del parc estatal.

Les entitats socials d’habitatge demanen una regulació específica

A banda d’anomenar-los, l’esborrany del nou pla estatal d’habitatge 2026-2030 definia les característiques per ser configurat proveïdor social d’habitatge. Les entitats socials han constatat en una taula rodona després de la presentació de l’estudi que la definició d’aquesta figura no apareix al redactat final del pla estatal.

Amb tot, han assenyalat que la normativa manté “l’esperit” de facilitar l’accés a subvencions per a desenvolupar política d’habitatge, segons la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, que espera que la retirada d’aquesta definició es plasmi en una futura normativa més específica que consolidi institucionalment els proveïdors socials d’habitatge.

“Al llarg del reial decret es va citant a totes les mesures que si ets un proveïdor social d’habitatge tens un ‘plus’ per poder promoure, rehabilitar… Està dins de l’esperit del pla estatal afavorir les entitats”, ha afirmat Trilla, que ha afegit que ara caldrà començar la negociació amb els partits al Congrés dels Diputats per “tirar endavant” el pla.

Per part de Provivienda, l’entitat sense ànim de lucre que va crear LUMVRA el 2023, aquesta regulació és positiva però “clarament insuficient”. “Les entitats de gestió d’habitatge hem d’actuar ja. No podem esperar processos reguladors”, ha dit Josune Huidobro, directora d’operacions de Provivienda.  

L’acte de presentació, celebrat a la seu de la UPF-BSM, ha estat presidit per José M. Martínez-Sierra, director general de la UPF-BSM, i ha comptat amb les intervencions dels autors de l’estudi. La jornada ha comptat amb la cloenda de Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, i de Vicente Muñoz, director general de la Fundació Metropolitan House.