Madrid, 9 d’octubre de 2026.- El dolor cervical i lumbar és extremadament freqüent i, especialment a partir de determinades edats, pot estar relacionat amb el desgast progressiu de les estructures de la columna vertebral. Tanmateix, tenir canvis degeneratius no significa necessàriament necessitar una operació. La clau és determinar què està provocant els símptomes i, sobretot, si hi ha afectació neurològica.
L’anomenada patologia degenerativa de columna engloba diferents alteracions que afecten progressivament els discos intervertebrals, les articulacions, els lligaments i altres estructures vertebrals. Entre les que arriben amb més freqüència a les consultes de Neurocirurgia hi ha la discopatia degenerativa, les hèrnies discals i l’estenosi del canal vertebral.
“La columna és el principal suport estructural del cos i està sotmesa durant tota la nostra vida a càrregues, moviments i esforços. Amb el pas dels anys les seves estructures es van degenerant, encara que l’edat no és l’únic factor que hi intervé”, explica el Dr. Francisco Villarejo, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitario La Luz, del grup Quirónsalud.
A més de l’envelliment, determinades feines que impliquen esforços físics repetits, les sobrecàrregues mantingudes, algunes pràctiques esportives i els hàbits posturals poden contribuir al deteriorament de la columna.
Un dels principals reptes és diferenciar un episodi habitual de dolor cervical o lumbar d’aquell que pot estar associat a una alteració estructural que requereix un estudi més profund.
Segons explica el Dr. Villarejo, davant d’un dolor persistent, especialment en persones de més edat o quan apareixen altres símptomes associats, és important fer una valoració clínica que permeti conèixer-ne l’origen.
“El dolor és important, però no ens hem de fixar únicament en quant fa mal. La pèrdua de força, les alteracions de sensibilitat o dels reflexos poden indicar-nos que hi ha una afectació neurològica i requereixen una valoració adequada”, assenyala el neurocirurgià.
El diagnòstic comença amb la història clínica i l’exploració física i neurològica. Depenent de les troballes, es poden sol·licitar proves d’imatge com radiografies, ressonància magnètica (RM) o tomografia computada (TAC), que permeten estudiar les estructures de la columna i detectar una possible hèrnia discal, una estenosi del canal o canvis degeneratius importants.
Tanmateix, trobar alteracions en una prova d’imatge no implica automàticament que calgui operar.
“Una ressonància pot mostrar-nos una lesió, però la decisió terapèutica no s’ha de basar únicament en una imatge. Hem de comprovar que hi ha una correspondència entre allò que veiem, els símptomes del pacient i les troballes de l’exploració neurològica”, subratlla l’especialista.
Quan no hi ha criteris que aconsellin una intervenció, el primer esglaó terapèutic sol ser conservador. Depenent de cada pacient, pot incloure fisioteràpia, rehabilitació, analgèsia i tractament antiinflamatori, a més de mesures dirigides a recuperar la mobilitat i millorar la funció.
Segons el cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitario La Luz, la cirurgia es planteja fonamentalment quan hi ha una lesió estructural que explica els símptomes, apareixen signes objectius d’afectació neurològica o el dolor persisteix malgrat haver realitzat un tractament conservador adequat.
El Dr. Villarejo resumeix la indicació quirúrgica en tres elements fonamentals: “Hi ha d’haver una prova radiològica que identifiqui la lesió, una exploració clínica o neurològica compatible i uns símptomes que no millorin amb el tractament conservador. La cirurgia té sentit quan tots aquests elements encaixen en un mateix diagnòstic”.
En determinades situacions, especialment quan hi ha un dèficit neurològic significatiu o progressiu, la valoració quirúrgica pot adquirir més prioritat.
La cirurgia de columna ha experimentat una evolució important. Tradicionalment, determinades hèrnies discals es tractaven mitjançant hemilaminectomia i discectomia; les estenosis del canal podien requerir laminectomies àmplies, mentre que els casos greus de discopatia degenerativa podien tractar-se mitjançant tècniques d’artrodesi.
Actualment, la tendència és intentar resoldre el problema ocasionant el menor dany possible a les estructures sanes que envolten la lesió, sempre que les característiques del pacient i de la seva patologia ho permetin.
A l’Hospital Universitario La Luz, l’equip del Dr. Francisco Villarejo aposta per la microcirurgia de columna mitjançant microscopi quirúrgic per abordar diferents patologies degeneratives.
En aquest sentit, el doctor explica que el microscopi ens proporciona una il·luminació molt potent, un gran augment i una visió tridimensional del camp quirúrgic. Podem identificar amb molta precisió les estructures nervioses i treballar sobre la zona que està provocant el problema intentant preservar al màxim els teixits circumdants.
En el cas de determinades hèrnies discals, l’objectiu és retirar el fragment herniat que està comprimint les estructures nervioses mitjançant un abordatge reduït. En pacients seleccionats es poden utilitzar, a més, espaiadors interespinosos.
Per a determinades estenosis del canal, la microcirurgia permet realitzar procediments de descompressió com la flavectomia, mitjançant la retirada del lligament groc quan contribueix a la compressió, o la foraminotomia, destinada a ampliar l’espai per on surten les arrels nervioses.
En alguns pacients amb patologia degenerativa també es poden utilitzar sistemes d’estabilització o espaiadors, mentre que tècniques més extenses, com la instrumentació mitjançant cargols transpediculars, es reserven per a aquells casos en què estiguin indicades.
El concepte de cirurgia mínimament invasiva no consisteix simplement a fer una incisió més petita. El seu objectiu és reduir la manipulació muscular i òssia necessària per arribar a la zona afectada, preservar les estructures sanes i facilitar la recuperació posterior.
“Sempre que puguem solucionar el problema mitjançant una cirurgia menys agressiva, evitant actuacions innecessàries sobre os, múscul o articulacions, estarem afavorint una recuperació més suportable per al pacient”, afirma el Dr. Villarejo.
L’elecció de la tècnica, tanmateix, s’ha d’individualitzar. La localització de la lesió, el grau de degeneració, l’existència d’inestabilitat vertebral, els símptomes neurològics, les característiques anatòmiques i l’estat general del pacient són alguns dels factors que s’han de valorar abans de decidir el procediment.
Per a l’especialista, l’avenç de la cirurgia de columna passa precisament per aquesta personalització: no operar una imatge radiològica, sinó tractar el pacient i la repercussió real que la lesió té sobre la seva qualitat de vida.
“L’objectiu no és fer més cirurgia, sinó indicar correctament quan és necessària i, quan ho és, resoldre el problema amb la tècnica que permeti obtenir el millor resultat causant la menor agressió possible”, conclou el cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitario La Luz.
L’Hospital Universitario La Luz, del grup Quirónsalud, és un centre hospitalari de referència a Madrid, reconegut per la seva excel·lència assistencial, la seva aposta per la innovació tecnològica i el seu compromís amb la qualitat i la seguretat del pacient. Amb una àmplia cartera d’especialitats medicoquirúrgiques, l’hospital ofereix una atenció integral i personalitzada, basada en el treball coordinat d’equips multidisciplinaris i en l’aplicació dels últims avenços diagnòstics i terapèutics.
Com a hospital universitari, manté un ferm compromís amb la docència i la recerca, participant activament en la formació de professionals sanitaris i en el desenvolupament de projectes científics orientats a millorar els resultats en salut i l’experiència del pacient.
El seu model assistencial combina tecnologia d’avantguarda, humanització i rigor clínic, amb l’objectiu d’oferir una atenció sanitària de màxima qualitat adaptada a les necessitats de cada persona.
Quirónsalud és el grup de salut líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. A més de la seva activitat a Espanya, Quirónsalud també és present a Llatinoamèrica. Conjuntament, compta amb més de 55.000 professionals en més de 180 centres sanitaris, entre els quals hi ha 57 hospitals amb més de 8.000 llits hospitalaris. Disposa de la tecnologia més avançada i d’un gran equip de professionals altament especialitzat i de prestigi internacional. Entre els seus centres hi ha l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, Centro Médico Teknon, Hospital Ruber Internacional, Hospital Universitario Quirónsalud Pozuelo, Hospital Universitari Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policlínica Gipuzkoa, Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón, etc.
El Grup treballa en la promoció de la docència (catorze dels seus hospitals són universitaris) i la recerca medicocientífica (compta amb l’Instituto de Investigación Sanitaria de la FJD, acreditat pel Ministeri de Ciència i Innovació).
Així mateix, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l’experiència acumulada als diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud està desenvolupant multitud de projectes de recerca a tot Espanya i molts dels seus centres duen a terme en aquest àmbit una tasca capdavantera, sent pioners en diferents especialitats com oncologia, cardiologia, endocrinologia, ginecologia i neurologia, entre d’altres.
Els fets van passar el 5 de juliol i les detencions s'han produït després de…
Reus Promoció Presenta les Experiències del Vermut a CroàciaDes del 8 fins al 11 d'octubre,…
Reus s'uneix al Dia Mundial de la Salut MentalAquesta darrera setmana, l'Ajuntament de Reus, juntament…
L'Ajuntament de Reus desenvolupa un nou projecte d'enderrocL'Ajuntament de Reus ha anunciat la licitació per…
L'Ajuntament de Reus obre el termini de presentació de candidatures als Premis de Medi AmbientEl…
Predicció Meteorològica per a Reus el 9 d'octubre de 2026 Bon dia, veïns de Reus!…
Esta web usa cookies.