Reinventar l’antiga N-340: Miami Platja i l’Aldea segueixen fent obres per convertir-la en un eix comercial i de cohesió

ACN Mont-roig del Camp / L’Aldea – Prop d’una dècada i mitja després que el gruix del trànsit de la carretera N-340 deixés de creuar les principals travesseres dels nuclis urbans del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre els ajuntaments afectats segueixen treballant per transformar-la en un passeig urbà. Després d’invertir-hi més de 15 milions d’euros, al nucli de Miami Platja, a Mont-roig del Camp (Baix Camp), s’inicia ara la tercera fase per convertir la carretera en un “eix comercial”. A l’Aldea (Baix Ebre), també estan a punt d’emprendre la tercera fase de les obres d’urbanització perquè la vella travessera de més de dos quilòmetres cohesioni els nuclis del poble. Governs, comerciants i veïns aplaudeixen la millora de qualitat de vida arran de la transformació.
“Miami Platja va néixer a partir d’una carretera”, l’N-340, “i va créixer condicionat per aquesta infraestructura i per la via del tren”. Amb aquests termes descriu l’alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, el profund impacte que la travessera ha tingut sobre la vida d’aquest nucli.

Ho explica, fins i tot, com a experiència personal en carn pròpia. “Jo he crescut amb la nacional, amb els camions, amb el soroll, amb els restaurants”, relata l’alcalde. Els seus pares tenien un negoci a peu de la carretera i recorda diversos accidents, alguns d’ells mortals, quan passaven vehicles constantment. Fins i tot algun camió bolcat, diu.

El dijous 16 de juliol de 2009 va suposar un abans i un després per aquest nucli costaner dins del terme de Mont-roig del Camp. S’obria al trànsit el tram d’autovia A-7 entre Mont-roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant. D’aquesta manera, la batejada com avinguda Barcelona deixava de suportar l’intens trànsit que travessava per Miami Platja. Maria

Glòria Díaz és la tercera generació al capdavant de la pastisseria ‘La Glòria’. Han estat situats en dos locals de l’avinguda Barcelona i recorda que el dia que van començar a desviar els camions cap a l’autovia van quedar amb el grup d’amics a la plaça Tarragona per “celebrar-ho”. “Estàvem molt contents”, exclama.

15 milions d’euros

Mont-roig del Camp ja ha fet obres en diversos trams de l’antiga carretera per convertir-la en un passeig amb espais per a vianants, bicicletes i un carril per a cada sentit de la circulació. En els últims deu anys s’han invertit més de 15 milions d’euros per transformar prop de tres quilòmetres d’aquesta via. Ara la maquinària treballa en la tercera fase, amb un pressupost de 6,4 milions d’euros. S’està remodelant el tram entre la plaça Tarragona i l’avinguda Maria Cristina, en direcció a Cambrils.

La majoria de comerços estan satisfets amb el canvi. “Vam passar d’una carretera nacional a un passeig, hi ha menys impacte acústic, més qualitat de vida i molta tranquil·litat”, assenyala la propietària de la pastisseria ‘La Glòria’. “Ara almenys podem passejar, abans era complicadíssim”, continua.

Pendents del Ministeri de Transports

L’alcalde està preocupat pel tram de l’N-340 que hi ha entre Miami Platja i Cambrils, a la zona dels càmpings. Un estudi del RACC situava aquest traçat com el més perillós de la xarxa estatal de carreteres. Morancho explica que estan “reclamant” al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible que executin el pla per “humanitzar” aquest tram.

Fa uns dies, l’alcalde assenyalava que hi ha projecte fet des del 2023 que “s’ha enviat a Madrid per revisar i ha tornat cap a Catalunya fins a quatre vegades”. La idea és fer rotondes i un carril per a bicicletes i per a vianants.

“Molta temor” amb la variant

Al bell mig de l’Aldea, des de la seva botiga de roba, sabates i joguines, Mercè Tafalla i el seu fill Marc Borràs tenen una vista privilegiada sobre l’encreuament de l’antiga N-340 i la carretera N-235 (que connecta el nucli urbà amb la nova variant, l’AP-7 i la C-42). Són la tercera i la quarta generació, respectivament, d’una família de comerciants que durant set dècades ha vist com la vida del poble, per a bé i per a mal, havia girat al voltant d’aquesta via, des de fa temps denominada oficialment avinguda Catalunya. Els seus avantpassats van començar regentant un supermercat que temps després es va convertir en Sabates i Joguines Mercè.

Mare i fill reconeixen que van viure “amb molta temor” la posada en marxa la variant que derivava el gruix del trànsit fora del nucli urbà el 3 d’octubre de 2013. Després de dècades veient com la gent que anava de França a Andalusia “passava tota per aquí”, el nou panorama que s’obria generava desconcert. Sobretot entre els comerciants, molts dels quals havien basat el creixement del seu negoci en els compradors que passaven per l’N-340.

Tretze anys després, però, els dubtes s’han acabat dissipant. La por dels comerciants davant la possibilitat que els visitants i clients dels pobles veïns no acabessin entrant a l’Aldea, admeten, no s’ha acabat materialitzant. Al contrari, asseguren, molts ara hi entren atrets per un entorn més amable i molt menys agressiu que una travessera per on circulaven diàriament milers de vehicles, molts d’ells pesants.

Soroll i contaminació

“Era molt inhumà: el soroll, la contaminació… Els vidres es tornaven negres i cada dos o tres dies els havies de netejar. Ara és molt millor: estem més contents, és més poble. Encara en passen de cotxes, però és més fluid, és trànsit de poble”, subratlla Borràs. “La veritat és que ho miràvem amb una mica de respecte”, apunta l’alcalde de l’Aldea, Xavier Royo, tot recordant la incògnita que suposava per a uns comerços que “depenien entre un 25 i un 30% del negoci de la carretera”. “Seria un poble fantasma on no passaria res ni ningú?”, afegeix.

A principis de 2019 el govern espanyol va acabar cedint la titularitat de la travessera a l’Ajuntament (segons recorda Royo, a diferència d’altres casos, l’Estat no va acabar aportant recursos ni per asfaltar-la) i es va posar en marxa un projecte de llarg abast per reurbanitzar i pacificar els 2,3 quilòmetres de l’N-340 (així com el traçat urbà, inferior, de l’N-235) en successives fases.

Durant les dues primeres fases, que han permès remodelar un tram d’1,5 quilòmetres (incloent-hi arbrat i carril bici), s’han invertit prop d’1,15 milions d’euros. En aquests moments, segons l’alcalde, estan a punt de licitar la tercera i quarta fase per 800.000 euros més. “És una inversió que s’allargarà anys”, precisa Royo. El cost final de tota la reurbanització, pot anar-se’n cap als 5 milions d’euros, en bona part a partir de subvencions d’altres administracions i recursos propis.

Reiventar-se o morir

Els comerciants, assumeixen, s’han hagut de “reinventar”, amb productes i serveis nous, davant dels canvis que això ha suposat, especialment el sector de la restauració. “L’important és que la gent ara pot entrar a l’Aldea sense tenir la pressió del trànsit que hi havia a l’època: era impossible, perquè la gent volia passar ràpid, no quedar-se de compres. Ara molta gent que ve de fora, de l’Ampolla, Camarles o l’entorn, venen a comprar tranquils perquè no hi ha la circulació que hi havia”, assegura Tafalla, des de la porta del seu comerç a la mateixa travessera.

Les millores, remarquen comerciants i govern municipal, han permès també desdibuixar la històrica barrera entre els barris de l’Estació i l’Hostal, convertint l’antiga travessera en una via per “recosir” el nucli urbà de l’Aldea. “Ara hi vas caminant, amb patinet o bicicleta perquè l’accés és molt bo”, indica Borràs, qui assegura respirar poder més tranquil, com a pare, per la mobilitat segura dels més menuts, si bé admet que encara costa que els conductors respectin els passos de vianants. “El poble i els comerciants som conscients que hem de tenir paciència, però les millores s’estan fent bé. Es nota i hi ha caliu de vida”, tanca.

L’alcalde, per la seva banda, creu que el poble ha sabut sobreposar-se al que es va veure com la pèrdua d’una artèria vital per al seu creixement. “Ningú m’ha transmès que enyora la carretera per algun motiu o altre, de cap manera, perquè el poble ha guanyat molt en tranquil·litat, s’ha pacificat molt el trànsit”, assegura Royo, qui admet que el desenvolupament del polígon industrial Catalunya Sud ha jugat també a favor de mantenir l’activitat comercial al municipi.