Sanitat Animal i Microbiologia coincideixen: el risc de contagi humà és baix

Ahir dijous el Govern va decidir ampliar el confinament de totes les aus de corral del nostre país, una mesura que se suma a la adoptada dilluns passat i per la qual aquest confinament ja era efectiu en 1.201 municipis situats en ‘zones de vigilància especial’. Però, fins a quin punt existeix un perill real que això pugui afectar els éssers humans? Hem de deixar de menjar carn d’au o ous?

A Europa Press Salut Infosalus han parlat amb dos investigadors de referència. En primer lloc amb l’investigador Víctor Briones, catedràtic de Sanitat Animal de la Universitat Complutense de Madrid i expert en zoonosis, qui ens aclareix que no es tracta d’un brot nou, sinó que és la continuació d’un iniciat des de finals de l’any 2020.

“És una pandèmia animal. Es tracta de la soca H5N1, la particularitat de la qual és que ha aconseguit afectar força espècies de mamífers, marins i terrestres, a més de les aus, així com alguns animals domèstics, incloses les vaques. S’ha arribat a sentir que hi ha llet de vaca als Estats Units infectada per grip aviària, per exemple. És un virus aviari però que té capacitat de transmetre’s a partir d’aus a mamífers. Així que, de moment, una cosa està molt clara i és que el reservori i la transmissió es produeixen a través d’aus infectades”, detalla.

Perquè una persona es pugui infectar a partir d’aquest virus, continua el professor Briones, “que és possible”, segons indica, cal tenir una exposició intensa i duradora al mateix, i això és a través de l’exposició a aus infectades: “Per exemple, es pot adquirir en el procés de sacrifici d’aus de les granges, on el virus pot estar present en la pols en suspensió de les mateixes, i si no es duen a terme les mesures de protecció adequades”.

Això sí, tal com destaca, “això significa que la major part de la població no té risc de contagi”, ja que no s’exposa a les aus d’aquesta manera. Però adverteix el missatge llançat moltes vegades que si trobem una au salvatge morta no s’ha de tocar, i sí avisar les autoritats competents.

NO CAL PREOCUPAR-SE PEL QUE FA A LA TRANSMISSIÓ A PERSONES

Al seu parer, la mesura adoptada pel Govern és similar a la que han pres altres països de l’entorn, i li sembla “sensata i raonable”. “No cal estar especialment preocupats pel que fa a la transmissió a persones, el que passa és que com més casos en aus i altres mamífers hi hagi, més circulació vírica. És un virus molt variable”, afirma.

“Així mateix, com més circulació del mateix es doni, més probabilitats hi ha que sorgeixi una variant que, eventualment, pugui ser transmesa a les persones i mamífers”, subratlla aquest catedràtic de Sanitat Animal.

Aquí posa en relleu que, de l’estiu fins ara, i sobretot al nord d’Europa, i a Espanya, estem davant un augment de la transmissió d’aquest virus des de les aus. “A més, és època de tardor, el moment de l’any en què es produeixen les migracions d’aus del nord al sud, un altre factor de risc perquè aquest virus es traslladi des de latituds més al nord d’Europa, fins a la Península, que és una zona de pas o de finalització d’aquestes aus. Per això, i amb total garantia, ara a les zones d’aiguamolls espanyoles es fa molta vigilància”, sosté.

Mentrestant, José María Eiros Bouza, director del Centre Nacional de Grip de Valladolid, catedràtic de Microbiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Valladolid i cap de Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari “Río Hortega” de Valladolid precisa per la seva banda que el “salt” d’un virus d’origen aviari a l’ésser humà no és un esdeveniment fàcil.

“Els virus de la grip posseeixen antígens a la seva membrana d’embolcall, com l’hemaglutinina, que han de reconèixer receptors cel·lulars en l’hoste al qual infecten (i aquests són diferents per als virus de llinatges aviaris i per als de llinatges humans)”, aclareix.

Subratlla també que els virus aviaris A H5N1 en aquest moment circulen en moltes espècies animals, no només en aus, i ocasionalment han saltat a éssers humans, “en una proporció certament ínfima si la valorem amb la seva circulació en el regne animal”. “Fins on hem estat capaços de revisar, la seva transmissió entre persones és inusual actualment”, afegeix.

ENS PODEM CONTAGIAR PER CONSUMIR CARN O OUS?

En aquest context, el professor Briones destaca que, a dia d’avui, no ens hem d’abstenir de consumir ous o carn de pollastre, donades les altes mesures de seguretat a les granges de cria actuals, i no només aplicades a les grans indústries, sinó també a totes aquelles on hi pugui haver contacte amb les aus salvatges.

Briones explica que, si es donés la circumstància de contagi, avui en dia un brot en una granja comporta el sacrifici de tots els animals de la mateixa, de manera que, segons apunta, cap au arribaria a la cadena alimentària.

Però també, crida l’atenció sobre el fet que aquest virus és força làbil a les temperatures, és a dir, que amb un tractament culinari molt bàsic, pràcticament està garantida la inactivació del virus. “Per tant, ara el risc de contagi als humans és molt baix”, subratlla Briones.

El professor Eiros, per la seva banda, és taxatiu en aquest sentit i destaca que: “Fins on tenim coneixement, el consum d’aliments no comporta aquest risc. Al nostre criteri no és necessari limitar el consum”.

VACUNAR-SE CONTRA LA GRIP POT SER ÚTIL EN AQUEST SENTIT?

És més, preguntem a aquest expert del Centre Nacional de la Grip de Valladolid si vacunar-nos contra la grip pot ser útil en aquest sentit, subratllant que el sistema immunitari genera defenses lleus, però amb cert efecte protector davant diferents variants del virus de la grip aviària: “En la nostra experiència, les vacunes estacionals indueixen una resposta àmplia d’anticossos heterotípics a baix nivell davant els virus de la grip aviària”.

Finalment, el director del Centre Nacional de la Grip de Valladolid destaca que, actualment, ja s’està treballant en una vacuna específica contra aquesta soca de grip aviària per a humans. “Hi ha companyies farmacèutiques que disposen d’estudis avançats per avaluar estratègies vacunals contra soques potencialment emergents”, conclou.