Una discussió de trànsit va acabar en segrest a Reus

Confirmada la condemna pel segrest i tortures a dues persones a la ciutat

Segons ‘El diari de Tarragona’, el Tribunal Suprem ha ratificat la condemna a dos homes que l’any 2018 van segrestar i torturar dues persones a Reus, a la comarca del Baix Camp. Les víctimes van ser retingudes durant més de 24 hores en una masia aïllada i sotmeses a vexacions físiques i psicològiques. Amb aquesta sentència ferma, els condemnats compliran més de 22 anys de presó i posteriorment seran expulsats d’Espanya. Els Mossos d’Esquadra van tenir un paper fonamental en l’alliberament d’una de les víctimes i la detenció dels responsables.

Un segrest premeditat

Els fets van tenir lloc la matinada del 28 de gener de 2018. Tot va començar amb una discussió de trànsit que va derivar en un segrest. Un dels homes va ser obligat a pujar a un vehicle sota l’amenaça d’una pistola. A partir d’aquí, els segrestadors van enganyar el segon home per atraure’l a una zona rural prop de Maspujols, on va ser abordat i també segrestat. Tots dos van ser introduïts al maleter d’un cotxe i conduïts a una masia aïllada llogada prèviament pels acusats.

A la masia, els van mantenir separats, amb les mans lligades, ulls tapats i sotmesos a pallisses, amenaces i humiliacions. L’objectiu era extreure diners de les famílies, a qui exigien un rescat de fins a 30.000 euros. Fins i tot van utilitzar gossos per intimidar-los. Les trucades extorsives van alertar les famílies, que van contactar amb els Mossos d’Esquadra.

Amb la intervenció de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions, es va pactar una falsa entrega a l’exterior de l’estadi del Reus Deportiu. Durant l’operació, un vehicle dels segrestadors va intentar fugir però va acabar estavellant-se. Al maleter s’hi trobava una de les víctimes, ferida i immobilitzada. La policia va detenir diversos implicats i va trobar proves fonamentals al cotxe, com telèfons utilitzats per les trucades i peces de roba amb les quals es tapaven el rostre.

Condemna exemplar

La sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona, emesa el juliol de 2025, imposava penes superiors als 22 anys de presó per delictes com segrest, detenció il·legal, tracte degradant, amenaces, tinença il·lícita d’armes i falsificació documental. També s’hi va afegir la indemnització a les víctimes i l’expulsió del país un cop complerta la major part de la pena.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar aquesta decisió i ara el Tribunal Suprem ha desestimat els recursos presentats per les defenses, deixant ferma la condemna. Es considera que els acusats no tenen arrelament a Espanya, motiu pel qual se’ls aplicarà l’expulsió del territori amb prohibició de reentrada durant diversos anys.

Aquest cas posa en relleu la importància d’una resposta policial efectiva i d’un sistema judicial ferm davant del crim organitzat. La coordinació entre investigadors i jutges ha estat clau per tancar un cas complex i garantir que els autors dels fets responguin pels seus actes.