Fabiola García: “Hem de veure la major esperança de vida de Galícia com una oportunitat“
Luis López: “En els entorns rurals els problemes que afecten més la gent gran s’intensifiquen i és on cal portar els millors serveis“
José Crespo: “Hem de tornar al món rural”
Fernando Romay: “La Galícia rural és una Galícia d’oportunitats”
Francisco Valle: “No hem de deixar de banda l’Espanya rural“
Lalín, 6 de novembre de 2025. Galícia és sinònim de longevitat. És la comunitat amb més centenaris d’Espanya. Supera els 2.000 i bona part d’ells viuen en l’entorn rural. I és que les raons que expliquen la seva alta esperança de vida tenen molt a veure amb l’activitat que es manté en aquestes zones, la connexió social i la dieta saludable.
Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la jornada ‘Els reptes dels sèniors a la Galícia rural’, organitzada per 65YMÁS, en col·laboració amb la Xunta de Galícia, la Conselleria de Política Social i Igualtat, la Diputació de Pontevedra i l’Ajuntament de Lalín.
L’acte, conduit per la directora de 65YMÁS, Ana Bedia, ha comptat amb la intervenció destacada de Fabiola García, consellera de Política Social i Igualtat de la Xunta de Galícia; Luis López, president de la Diputació de Pontevedra; José Crespo, alcalde de Lalín; Patricia Rodríguez, gerent de Sistemàtica Operativa d’ABANCA; Fernando Romay, president del Comitè d’Experts de Turisme, Cultura i Esport de 65YMÁS; Francisco Valle, CEO d’aquest diari; i José Luis López, secretari de la Fundació Más Sénior.
A més, han participat en una taula rodona sobre ‘Els reptes de la Galícia rural: salut, tecnologia i turisme’ Eloína Núñez, subdirectora general d’Envelliment Actiu, Prevenció de la Dependència i Innovació Sociosanitària de la Xunta de Galícia; Avelino Souto, regidor de Política Social de Lalín; Sandra Bastos, coordinadora dels Serveis d’Igualtat i Benestar Social de la Diputació de Pontevedra; i Alejandro Otero, president de FEGAUS.
Fabiola García ha demanat veure la major esperança de vida de Galícia, que frega els 84 anys i és una de les més altes d’Europa, “com una oportunitat” i ha assegurat que el repte ara és que aquests anys siguin de “qualitat”. Per aquesta raó, ha demanat continuar apostant per “l’envelliment actiu” i per la participació de la gent gran en la societat, posant en valor totes les iniciatives que ofereix la Xunta, com el programa de balnearis, la possibilitat de continuar aprenent a la universitat, les aules per formar-se en noves tecnologies o tots els avantatges i descomptes del Carnet +65. A més, ha explicat com treballen per cobrir les necessitats de les persones més grans de 65 anys més vulnerables amb programes de menjars a domicili, a través de les 160 Cases del Major, de l’ajuda a domicili, o amb la posada en marxa de 24 residències o dels centres de cures intermedis, com a pont entre la casa i l’hospital.
Luis López ha destacat que “en els entorns rurals els problemes que afecten la gent gran s’intensifiquen” i, per això, ha argumentat, és on cal portar “els millors serveis”. En concret, ha afirmat que a la província treballen en estreta col·laboració amb els concells i posen a disposició dels mateixos sèniors una sèrie de programes per fomentar el seu envelliment actiu, amb iniciatives com ‘+Música’ o diversos programes de formació. Així mateix, ha recordat que la Diputació té el compromís de millorar “les infraestructures” dels veïns “visquin on visquin”.
José Crespo, alcalde de Lalín i encarregat de clausurar la jornada, ha demanat a la gent gran viure el present. “Cal gaudir de la vida”, ha recomanat. I ha reclamat no desaprofitar tota l’experiència que tenen els sèniors de l’entorn rural. Un col·lectiu que “no es jubila mai”, mantenint-se molt actiu durant la seva longevitat. D’altra banda, Crespo ha reconegut el repte que suposa cobrir les 328 aldees que conformen el Concello i ha assegurat que “avui a qualsevol d’elles pots tenir tots els serveis de la ciutat”, posant en valor els avantatges de viure en aquests entorns amb menys “estrès” i cridant la població a “tornar al món rural”.
Francisco Valle ha recordat el compromís del diari amb l’Espanya rural i ha demanat ser justos amb aquestes zones del país. “Vivim millor gràcies al seu esforç”, ha assenyalat. “No hem de deixar-los de banda”, ha reclamat i ha sol·licitat continuar treballant perquè les persones que viuen en aquests contextos puguin gaudir d’una longevitat saludable i activa.
A continuació, Fernando Romay ha ofert una xerrada adreçada a la gent gran assistent a la jornada en què els ha demanat mantenir “l’activitat”, posant èmfasi que el col·lectiu té molt a “aportar” a la societat. En aquest sentit, ha reclamat a l’administració que es “donin facilitats” perquè això passi i ha destacat el paper que poden tenir les noves tecnologies en la connexió de les zones menys poblades. “Hem d’avançar de la Galícia rural a la Galícia de les oportunitats”, ha indicat.
Propostes de valor per als sèniors
Durant l’esdeveniment, Patricia Rodríguez i José Luis López han explicat les seves propostes de valor per als sèniors gallecs de l’entorn rural.
Patricia Rodríguez ha recordat que des de l’entitat mantenen el compromís de garantir l’accés als serveis financers a la gent gran, amb una “forta presència física” a tota la regió, i ha explicat que treballen, en paral·lel, en “plans de formació i capacitació”, per no deixar ningú enrere en la digitalització i que les noves tecnologies no siguin “una eina d’exclusió, sinó de confiança”. “Volem empoderar els clients sèniors”, ha comentat.
José Luis López ha presentat MiiA, una Intel·ligència Artificial creada per i per als sèniors. I ha detallat com aquesta eina pot ajudar la gent gran de la Galícia rural. “Ens permet obrir-nos al coneixement“, ha afirmat i ha animat els sèniors a “conviure amb la tecnologia” i a no “tenir-ne por”.
Els reptes de la Galícia rural
Durant la taula rodona, Eloína Núñez s’ha centrat en com es treballa per dotar de serveis les zones més rurals de la regió i ha identificat quatre reptes: donar suport a l’entorn comunitari, anticipar-se a la solitud i a la fragilitat, afrontar la bretxa digital i apostar per unes cures de llarga durada. Tot això, amb una especial atenció a les necessitats de la dona sèniors, pel paper que exerceix en les cures.
Avelino Souto ha explicat que la gran activitat que mantenen els habitants de la Galícia rural pot explicar, en part, la seva longevitat i ha assenyalat que el sentiment de solitud no desitjada als pobles s’atenua per les fortes connexions socials. A més, ha destacat tot el que aporten des del municipi als sèniors, amb serveis com la teleassistència o programes com ‘Lalín Activa’. “Intentem estar al seu costat i retornar-los el que han fet per nosaltres”, ha assegurat.
“Quedar-se als pobles no hauria de ser un acte d’heroisme”, ha afirmat Alejandro Otero, i ha demanat que sigui prioritari que “el codi postal deixi de ser més determinant que el genètic”. “Quan anar a un centre de salut o cobrar la pensió es converteix en un repte, hem d’habilitar mitjans”, ha sentenciat i ha posat en valor la tasca que fan des de la seva organització, contribuint a disminuir aquesta bretxa i combatent la solitud no desitjada. “No podem treure la gent del seu entorn. És on han viscut tota la vida”, ha afirmat.
Finalment, Sandra Bastos ha posat en valor els programes per fomentar l’envelliment actiu, com poden ser +Benestar o els tallers “Província activa” i ha detallat com treballen amb el col·lectiu mitjançant la teleassistència domiciliària, les ajudes per minimitzar les barreres arquitectòniques, la millora del transport o el treball directe amb els concells. “Les administracions hem de fer comunitat. La Diputació està centrada en les persones”, ha afirmat.
- Et Recomanem -
