El documental’ Castells de ciència’ explora el món casteller des de l’òptica científica

ACN Tarragona – ‘Castells de ciència’ explora el món casteller des de les disciplines de la física, l’arquitectura, la neurobioquímica, les matemàtiques, la psicologia, la sociologia o la història. El documental, dirigit pel periodista Carles Cortés i presentat per l’actriu Agnès Busquets, parla amb diversos investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), els quals des de la seva especialitat expliquen com les lleis de la palanca o del pèndol permeten entendre millor com es construeixen els castells, també comparen les reaccions bioquímiques dels castellers durant la construcció o com les estadístiques poden predir els guanyadors del pròxim concurs de castells. La pel·lícula s’ha impulsat des de la URV, TAC12 i la Xarxa de Comunicació Local.
El film ‘Castells de ciència’ posa el focus en el fet casteller des d’una mirada més polièdrica i científica, i va més enllà de les tradicionals diades explicades des dels mitjans de comunicació. “El que volem és parlar de castells, però des d’altres òptiques, des de disciplines científiques que també tenen moltes coses a explicar-nos, com perquè es fan totes aquestes diades històriques o perquè una colla ha fet un castell que no havia fet mai”, subratlla el director del documental, Carles Cortés.

La pel·lícula s’ha rodat en localitzacions com Tarragona, Valls, Vilafranca o Girona i mostra les experiències i converses amb especialistes i investigadors de la URV. Aquests estableixen paral·lelismes entre conceptes científics amb alguns aspectes dels castells, com el seu origen o les emocions que generen. A tall d’exemple, comparen les reaccions bioquímiques dels castellers quan s’enfilen a una estructura amb les que tenen en una atracció de PortAventura. “Ens diuen els especialistes que les sensacions que tenen són les mateixes i que el cervell actua d’una manera similar quan puges al Dragon Khan i en un castell”, indica Cortés.

També aborda altres temàtiques relacionades amb les matemàtiques, com el càlcul de la dificultat que planteja la construcció d’un castell. Per exemple, en aquest cas, explica Cortés, l’expert exposa que és possible predir qui guanyarà el concurs de castells d’aquest 2026, gràcies a les dades de la taula de puntuació. “Senzillament, estadística, no l’experiència, l’estadística”, subratlla el director. El documental, a més, tracta aspectes psicològics, i en especial, les relacions humanes que es teixeixen al voltant del fet casteller. Cortés explica que s’hi mostra una sessió amb canalla castellera on s’afronta com tractar la por.

Així mateix, el documental analitza com les colles celebren un castell, el que representa el color de la camisa, l’escut o pertànyer a una població concreta. “Amb la sociologia parlem de coses molt curioses, per exemple, totes les colles tenen senyals i símbols que les identifiquen i que les encasellen”, assenyala Cortés.

Lleis de la física

La catedràtica del Departament d’Enginyeria Química de la URV, Marta Sales-Pardo, explica que la física està “molt relacionada” amb els castells. “Són estructures que es poden desequilibrar, per això, expliquem que el fet que els castellers facin certs moviments, com quan pugen uns a sobre dels altres, aquests fan efectes tipus palanca”, detalla. De fet, l’experta posa el focus en dues lleis de la física, la de la palanca i la del pèndol. “L’efecte palanca és el de tipus d’un balancí, si apliques pes en una banda, l’altra es descompensa; quan s’enfila un casteller a sobre d’un altre i no està ben alineat el pes, es poden provocar desequilibris”, indica. Això, destaca, té efectes “directes” sobre l’estabilitat de la construcció.

Respecte a la teoria del pèndol, Sales-Pardo subratlla que en una construcció alta els “petits” desequilibris poden provocar “petites” oscil·lacions. “La llei del pèndol ens diu que les mateixes oscil·lacions es veuen molt més exagerades com més alt sigui el castell, i aleshores, com més alt és el castell, les petites pertorbacions a baix poden significar que giri una mica la part de dalt, la pinya del castell, i això és molt més difícil de controlar i de mantenir-lo dret al castell”, específica.

El documental es va preestrenar divendres 17 d’abril i després es va emetre a través de la Xarxa+ i TAC 12. “Crec que és necessari parlar de castells des d’altres òptiques perquè moltes vegades ens quedem encasellats en una manera de parlar de castells”, defensa Cortés, que assevera que el film és “bona manera” d’apropar els castells a aquelles persones que els agraden aquestes estructures, però que no hi participen de manera directa.

Cinc anys apropant la ciència al món casteller

El 2021, la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la URV, ComCiència, va impulsar el projecte ‘Castells de ciència’, amb l’objectiu de fer divulgació científica d’aquest fenomen cultural, arrelat al territori. Des de llavors, s’han abordat els castells des de més de deu disciplines científiques com la física, la sociologia, l’arquitectura, l’antropologia, la filologia catalana, la química, la psicologia, les matemàtiques, la història, la infermeria, la geografia, la literatura o la nutrició. Durant aquests cinc anys, els investigadors de la URV han generat continguts científics que expliquen conceptes complexos, inicialment, de forma comprensible. Aquests materials s’han publicat la pàgina web del projecte i s’han traduït al castellà i anglès.