Així és com Reus Energia aconsegueix que cinc edificis públics comparteixin la mateixa teulada solar
Reus ha posat en marxa un sistema d’autoconsum col·lectiu que permet repartir l’energia solar d’una escola entre cinc equipaments municipals. Un model que converteix l’Ajuntament en productor i consumidor alhora, i que marca el camí a seguir per a moltes altres localitats de Catalunya.
La coberta de l’Escola La Vitxeta de Reus ja no és només un sostre: és una central elèctrica que alimenta un poliesportiu, un centre cívic, dues escoles més i un servei educatiu comarcal. L’Ajuntament ha posat en funcionament recentment una instal·lació fotovoltaica de 115,20 kWp que funciona en règim d’autoconsum col·lectiu, segons informa eseficiencia.es. La inversió, de 74.542,62 euros IVA inclòs, ha estat finançada íntegrament per la Diputació de Tarragona a través del Pla ImpulsDipta.
El projecte, executat per Soletec Proyectos e Instalaciones, representa un salt qualitatiu en la gestió energètica municipal: l’energia es genera en un punt i es distribueix entre diversos edificis públics, gestionada per la pròpia energètica municipal Reus Energia. La producció estimada és de 158.985 kWh anuals, que se sumen els 14,8 kW de la planta fotovoltaica que ja existia al centre.
Un model d’èxit: cinc equipaments i una sola factura
L’autoconsum col·lectiu permet que l’energia produïda a La Vitxeta arribi al Centre Cívic Gregal, l’Escola Mowgli, el Servei Educatiu Baix Camp, el Centre d’Educació Especial Font del Lleó i el Poliesportiu Lleuger Ciutat de Reus. Tots ells comparteixen la mateixa instal·lació generadora, però cadascun consumeix segons les seves necessitats.
Aquest esquema no és exclusiu de Reus, però el consistori de la capital del Baix Camp ha estat dels més ràpids a veure’n el potencial pràctic. Localitats com Lanjarón o Lleó també han començat a impulsar la transició de les seves plantes fotovoltaiques cap a l’autoconsum col·lectiu municipal. El model permet optimitzar la inversió al màxim: en lloc d’instal·lar plaques a cada teulada, es concentra la generació en un punt amb bona orientació i superfície suficient, i es reparteix el flux elèctric.
Més que un estalvi: una necessitat per evitar aules col·lapsades
Més enllà del relat verd, aquest projecte respon a una urgència de gestió que molts altres ajuntaments encara es resisteixen a afrontar. Mentrestant, a Reus es comença a blindar el subministrament dels serveis públics, en altres municipis hem viscut situacions inadmissibles on algunes escoles no han pogut ni engegar l’aire condicionat en plena onada de calor. Sigui per la volatilitat dels preus de l’electricitat o per la manca de potència contractada pels elevats costos, les nostres criatures i funcionaris acaben patint les conseqüències d’un sistema obsolet.
Projectes com el de La Vitxeta de Reus són la vacuna contra aquesta paràlisi. Que Reus Energia gestioni l’autoconsum col·lectiu significa que l’Ajuntament actua com a distribuïdor intern, assignant quotes de consum i facturant-se, a la pràctica, a si mateix. L’energia ja no és un luxe variable adquirit a una gran multinacional; és un bé comú gestionat des del propi municipi.
A Reus, la producció estimada de 158.985 kWh anuals equival al consum mitjà de cinquanta llars. Tot i que falten dades sobre el consum global, és evident que cada kilowatt generat a la teulada de l’escola és un kilowatt que es deixa de pagar a preu d’or a la xarxa elèctrica tradicional. Municipis com Camargo ja preveuen estalviar al voltant d’un milió d’euros en deu anys gràcies a aquesta estratègia. Buidar la partida de despesa energètica significa, directament, tenir més diners públics per a altres inversions socials necessàries a la ciutat.
Replicable o anecdòtic? La lliçó de Reus al territori
La pregunta clau ara és si aquest bon inici pot estendre’s a altres barris i equipaments de Reus o si es quedarà com una bonica experiència aïllada. La capacitat tècnica hi és, i altres ciutats com Saragossa ja estan utilitzant marquesines fotovoltaiques en aparcaments públics per generar energia compartida a gran escala.
La xarxa d’equipaments educatius, esportius i culturals de Reus és prou àmplia per fer d’aquest model una norma i no una excepció. Si cada zona de la ciutat repliqués l’esquema de La Vitxeta, la dependència de les elèctriques convencionals seria mínima.
El camí a seguir per la política local
Reus ha fet un primer pas valent i intel·ligent. Ara toca que la resta d’ajuntaments de la demarcació obrin els ulls, repliquin el model i evitin haver d’esperar que arribi el pròxim estiu per lamentar-se de no poder encendre un simple ventilador a les aules dels nostres fills. La tecnologia existeix, el finançament es pot trobar; la diferència real entre assegurar el futur o quedar-se a les fosques ja només és una qüestió de voluntat política.
- Et Recomanem -
