Les ajudes econòmiques impulsen la natalitat a curt termini, però l’estabilitat laboral i la conciliació en determinen la sostenibilitat
En un context de baixa natalitat a Espanya, amb una mitjana de 1,1 fills per dona, molt per sota del nivell de reemplaçament generacional, dues investigacions impulsades per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” examinen quines polítiques són més eficaces per augmentar el nombre de naixements. La conclusió és clara: els incentius econòmics per naixement generen augments immediats de la natalitat, però el seu efecte és limitat i no es manté en el temps. En canvi, factors estructurals, com l’estabilitat laboral, la conciliació o la reducció dels costos professionals associats a la maternitat són clau per elevar el nombre de fills per dona a llarg termini.
Els governs mostren una preocupació creixent per les conseqüències econòmiques d’aquest fenomen, com l’envelliment de la població, la possible escassetat de mà d’obra o la sostenibilitat de l’estat del benestar. Davant d’aquesta situació, han impulsat diferents estratègies per afrontar-la. Tanmateix, tant aquestes polítiques com les decisions empresarials poden modificar els costos i els riscos associats a la contractació de dones amb fills. Aquestes investigacions analitzen com influeixen les mesures econòmiques directes, les polítiques de conciliació i les dinàmiques del mercat laboral en la decisió de tenir fills de les dones espanyoles.
El «xec nadó»: efectes limitats davant d’una població que vol tenir més fills
El primer estudi, titulat Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini? i elaborat pels investigadors Lidia Cruces i F. Javier Rodríguez, de la Goethe Universität Frankfurt, en el marc del projecte europeu SUSTAINWELL liderat per la Universitat de Barcelona, aprofundeix en els efectes del «xec nadó», una ajuda universal de 2.500 euros per naixement introduïda a Espanya el 2007 que equivalia al doble de la mitjana del salari brut mensual de les dones. Anàlisis anteriors mostren que aquest tipus de polítiques té un efecte positiu a curt termini: els naixements van augmentar un 6 % en els 9 mesos posteriors a la seva implementació. Tanmateix, en ampliar el període d’estudi mitjançant un model que simula participació laboral i decisions de fecunditat al llarg del cicle vital, el seu impacte sobre la taxa de natalitat total, que és l’indicador clau per mesurar les dinàmiques demogràfiques, és significativament menor i tot just arriba al 3 %.
Aquesta diferència reflecteix que els incentius financers directes tendeixen a avançar naixements més que no pas a incrementar de manera sostinguda el nombre de fills. A més, els investigadors subratllen que «les dinàmiques demogràfiques depenen de decisions acumulades al llarg de la vida, no només de respostes immediates a estímuls puntuals».
En aquesta línia, l’estudi identifica una bretxa entre la natalitat real i la desitjada: les dones a Espanya declaren voler tenir més fills dels que finalment tenen, però factors com les dificultats de conciliació i els costos laborals associats a la maternitat condicionen aquesta diferència. De fet, 10 anys després del primer fill, les dones tenen un 37,5 % més de probabilitats de treballar a temps parcial i uns ingressos un 33,4 % inferiors de mitjana.
La segona investigació, titulada Contribueixen les polítiques de conciliació a Espanya? El paper de les empreses, analitza les diferents mesures de conciliació i el seu impacte en les decisions de contractació de les companyies. L’estudi subratlla que aquestes polítiques no es poden avaluar sense considerar la resposta de les empreses, ja que influeixen en la contractació, la conversió de contractes i els acomiadaments. En cas contrari, existeix el risc que reforcin les bretxes de gènere en ocupació i ingressos.
A partir de dades administratives i d’un model estructural del mercat laboral, els autors de la investigació, Olympia Bover, del CEMFI; Nezih Guner, del CEMFI i del Banco de España; Yuliya Kulikova, de l’Okinawa Institute of Science and Technology (OIST) i de l’International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA); Alessandro Ruggieri, de l’Institut d’Anàlisi Econòmica-CSIC i de la Barcelona School of Economics, i Carlos Sanz, del Banco de España i del CEMFI, identifiquen un trade-off entre fecunditat i ingressos. L’informe explica que les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden afavorir la natalitat en facilitar la compatibilitat entre ocupació i maternitat. No obstant això, també poden generar efectes contraproduents si les empreses anticipen costos laborals futurs més elevats, ja que es desincentiva tant la contractació com la conversió de contractes temporals en indefinits.
En aquest sentit, les polítiques familiars impliquen un equilibri complex entre natalitat i ingressos. Mesures com permisos de maternitat més llargs, prestacions més elevades o una menor rotació laboral tendeixen a elevar la natalitat, encara que sovint redueixen la participació laboral femenina i els ingressos acumulats al llarg del cicle vital. De la mateixa manera, les polítiques que reforcen l’estabilitat poden augmentar el nombre de fills, però a costa de generar menys ocupació, encara que aquesta sigui més estable. Per contra, les mesures que incrementen la fluïdesa del mercat de treball afavoreixen la contractació, impulsen l’ocupació femenina i eleven els ingressos, però dificulten la compatibilitat entre maternitat i ocupació estable, cosa que redueix el nombre de fills per dona.
L’anàlisi també mostra que les dones estan infrarepresentades en sectors amb jornades llargues, fet que subratlla la importància de la flexibilitat laboral. A més, aquelles amb feines menys flexibles experimenten un creixement salarial més lent, especialment després de tenir fills. Com a exemple d’això, la investigació demostra que, després de la reforma de 1999 que va introduir el dret a la reducció de jornada amb protecció de l’ocupació, va augmentar l’ús d’aquesta mesura entre les mares amb contracte indefinit i, d’altra banda, també es va observar una reacció empresarial adversa, ja que va disminuir la conversió de contractes femenins temporals en indefinits davant l’expectativa de majors costos laborals futurs associats a la maternitat. Davant d’aquest escenari, l’anàlisi conclou que els subsidis destinats a incentivar la conversió de contractes temporals femenins en indefinits són una de les mesures més eficaces, ja que compensen les reticències empresarials associades a la maternitat i permeten millores simultànies en maternitat i ingressos.
Tots dos estudis coincideixen que no totes les polítiques familiars generen els mateixos efectes i que moltes impliquen costos en termes d’ocupació o ingressos. Malgrat això, identifiquen instruments especialment eficaços quan s’aconsegueix alinear els incentius de treballadores i empreses. Per consegüent, les polítiques s’han de dissenyar tenint en compte tant les decisions de les dones com les de les empreses. Només així serà possible reduir els costos professionals de la maternitat, millorar la conciliació i reforçar l’estabilitat laboral, factors clau per tancar la bretxa entre fills desitjats i reals.
En definitiva, impulsar la natalitat no depèn únicament de transferències monetàries, sinó de crear un entorn en què tenir fills sigui compatible amb el desenvolupament d’una carrera professional sostenible al llarg del cicle vital.
Més de 22.000 treballadors de Madrid elegiran delegats al juny en les eleccions sindicals a…
La proposta formativa de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona L'Escola…
Un pas clau per la preservació del patrimoni visual de ReusL'Ajuntament de Reus, per mitjà…
Presentació de la Setmana Internacional dels Arxius 2026 a ReusL'Arxiu Municipal de Reus s'uneix novament…
Impuls a la qualitat dels productes agroalimentaris La Diputació de Tarragona ha anunciat l'atorgament d’ajuts…
L'Ajuntament de Reus impulsa la comoditat amb tendals a la plaça de la Cultura de…
Esta web usa cookies.