El teixit econòmic local reclama formació elemental i menys burocràcia abans de fer el salt cap al milionari projecte de dades urbanes
L’Ajuntament de Reus ha rebut 945.000 euros d’ajut estatal per desplegar un projecte d’innovació digital de 2,36 milions d’euros basat en intel·ligència artificial (IA), bessons digitals i dades urbanes. Però, què esperen realment els autònoms i els empresaris locals d’aquest salt tecnològic?
Reus acaba de rebre llum verda per posar en marxa el projecte RED-N, una iniciativa municipal que pretén captar i integrar informació de l’entorn urbà i econòmic, transformar-la mitjançant IA i posar-la a disposició d’empreses, emprenedors i ciutadania. El pressupost total és de 2,36 milions d’euros, dels quals 945.000 provenen de la convocatòria del programa «Impulso a las Ciudades y Territorios Inteligentes», gestionat per Red.es i el Ministeri per a la Transformació Digital, segons han recollit recentment mitjans com La Ciutat i Diari Digital.
Realitat vs. expectatives
L’anunci municipal parla de “bessons digitals”, “anàlisi avançada” i “nous serveis digitals”. Però l’experiència d’altres ciutats convida a preguntar-se què significa això, a la pràctica, per a l’autònom que regenta una botiga al carrer de Sant Joan o per a la petita empresa familiar del polígon de Ponent.
Si mirem al voltant, la concreció varia molt. Saragossa ha optat per un programa gratuït de formació en IA orientat directament al petit comerç per millorar-ne la competitivitat. Palència ha creat un Living Lab amb sensors per ajudar les empreses a experimentar sobre el terreny, i Còrdova utilitzarà la IA i el blockchain per automatitzar tràmits administratius. A tot arreu la promesa és similar: convertir dades en avantatges. Múrcia, per exemple, també s’ha aliat amb la Cambra de Comerç per formar emprenedors. Reus, en canvi, encara no ha detallat quins serveis concrets oferirà ni com farà baixar aquesta tecnologia al teixit productiu real.
Caçat amb patinet a Reus després de donar 0,92 en alcoholèmia
Digitalització real o necessitats bàsiques?
Més enllà de l’alta tecnologia, cal plantejar-se si la digitalització de l’economia local no hauria de començar per necessitats molt més bàsiques. Molts autònoms de Reus encara lluiten contra la burocràcia, la manca de formació digital elemental o problemes de connectivitat. Abans de dissenyar bessons digitals, caldria assegurar que tothom té tràmits àgils i accés a Internet estable.
Riscos i governança del projecte RED-N
Una inversió d’aquesta magnitud exigeix una rendició de comptes transparent. La pregunta no és si la IA pot ser útil —que ho pot ser—, sinó si respon a necessitats reals o si es convertirà en una plataforma opaca, gestionada per consultories externes, que acabi diluint-se sense un impacte mesurable.
L’historial de projectes de smart city a l’Estat demostra que la tecnologia no garanteix per si sola cap resultat. Hi ha ciutats plenes de sensors i pantalles on els comerciants no han percebut cap millora en el seu dia a dia. La clau no és la infraestructura, sinó la governança: qui decideix què es mesura, qui accedeix a les dades i qui avalua si funcionen.
Què pot esperar el veí de Reus?
El projecte es troba en fase de definició i és ara quan cal obrir el debat públic, abans que el pressupost quedi lligat. Els empresaris i autònoms de Reus tenen dret a saber quins serveis concrets rebran, en quin termini i amb quins criteris ètics.
Si l’Ajuntament escolta el teixit productiu, la intel·ligència artificial serà un instrument real per reactivar l’economia de la ciutat sense deixar ningú enrere. Si es limita a un exercici de màrqueting institucional, serà una ocasió perduda. I Reus no es pot permetre un altre titular buit.
- Et Recomanem -
