Laura Gomila, experta en fertilitat: “Aquests són els punts clau per aconseguir l’embaràs”

Durant anys, la dona ha carregat amb el pes de la infertilitat. Però els estudis més recents revelen que la qualitat de l’esperma, els hàbits de l’home, i la seva edat també influeixen decisivament en l’èxit d’un embaràs. Parlem amb una experta en reproducció assistida que desmunta mites, explica per què cada vegada hi ha més casos sense causa aparent, i comparteix les claus emocionals per afrontar un tractament de fecundació in vitro (FIV) sense culpa, ni por.

Laura Gomila és ginecòloga i experta en fertilitat avançada, en reproducció assistida. Avui, mare de dos nens, també es va haver de sotmetre a tractaments de fertilitat, i com a experta en la matèria per ambdós costats ha decidit publicar ‘El diario de mi fecundación in vitro’ (Arcopress), una eina d’acompanyament per a les parelles durant aquest procés.

Actualment, una de cada sis parelles pateix esterilitat, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és a dir, que no poden aconseguir un embaràs després de 12 mesos de relacions sexuals sense protecció. Explica en el seu llibre aquesta ginecòloga que les causes de l’esterilitat poden ser diverses, si bé l’edat de la dona sol ser la que més pes té, ja que amb el pas del temps la qualitat i quantitat d’òvuls disminueix.

PRINCIPALS CAUSES D’ESTERILITAT

Així, precisa que el 30% de les causes d’esterilitat en la parella són degudes a un factor femení, però recorda també que un altre 30% es correspon amb el factor masculí; un altre 30% a causes mixtes (per ambdós costats); i en el 10% restant no s’arriben a identificar aquestes causes responsables de l’esterilitat, el que s’anomena ‘esterilitat d’origen idiopàtic’.

La doctora Gomila precisa aquí que, en el cas de l’esterilitat femenina, aquesta pot ser deguda a una baixa reserva ovàrica, però també a una baixa qualitat dels òvuls, a una obstrucció en una o ambdues trompes de Fal·lopi, al síndrome d’ovari poliquístic que altera els cicles menstruals, fruit d’una endometriosi, a factors immunològics que impedeixen la correcta implantació o bé a un cariotip alterat.

En l’home esmenta alteracions en la qualitat del semen, a una vasectomia prèvia (s’utilitza la biòpsia testicular), així com a un cariotip alterat. En l’esterilitat mixta parla de parelles que combinen causes d’esterilitat femenina i masculina. “És important assenyalar que les parelles amb esterilitat d’origen idiopàtic de menys de dos anys d’evolució, i edat de la dona menor de 36 anys tenen bon pronòstic quan se sotmeten a tractaments de reproducció assistida”, afegeix.

MOLT COMUNS LA POR I LA CULPA

Amb això, aquesta ginecòloga reconeix que en aquests processos és molt comú el sentiment de culpabilitat de la dona, perquè fins fa pocs anys el factor masculí era el gran desconegut, si bé recorda que ara hi ha més estudis i informació que justifiquen la importància de cuidar tant els hàbits alimentaris en l’home, com l’estil de vida, i no fer esport en excés, per exemple perquè “tot pot afectar la qualitat dels espermatozoides”.

Diu que, fins i tot, s’està començant a evidenciar a nivell científic que a major edat de l’home, a partir dels 45 anys, ja només per l’edat, pot haver-hi una fragmentació elevada de l’ADN espermàtic, de manera que és de pitjor qualitat el seu semen, i per molt jove que sigui l’òvul, es doni lloc a embrions de pitjor qualitat, el que acaba representant un motiu d’esterilitat i d’avortaments en una parella.

UN TESTIMONI EN PRIMERA PERSONA

En el llibre defensa precisament que ser “mare comença molt abans del positiu”, i destaca en la nostra entrevista amb Europa Press Salut Infosalus i és que el desig de ser mare o pare neix de dins d’una persona: “És un sentiment molt instintiu que quan ens costa s’escapa del nostre control. Avui en dia em costa una mica de diners o esforç, però ho aconsegueixo. Això s’escapa del control total, i per això pot ser frustrant i estressant”.

“Els diria a totes les parelles que estan a punt de començar un tractament de fecundació in vitro que és un camí meravellós, i en el qual podran ser espectadors o partícips del seu futur fill des de la unió de dues cèl·lules i la seva divisió, del desenvolupament embrionari. També, que pot ser un procés dur, i en què a vegades s’aconsegueix relativament ràpid, però que, en altres ocasions, a mesura que anem cobrint les etapes d’aquest tractament, ens trobem amb dificultats afegides. Al final, amb aquests tractaments, comencem molt esperançades però pot ser un camí molt dur a nivell emocional”, remarca aquesta ginecòloga experta en reproducció assistida.

Al seu parer, hi ha dos moments crítics en aquest procés. Assenyala que el primer és l’espera després de la transferència de l’embrió de 10 dies fins a poder fer l’analítica i saber si estàs embarassada o no. “Es tracta d’un període de temps en què vius amb molta il·lusió pensant que estàs a prop i desitges que s’implanti i que sigui positiu, però alhora t’envaeixen moltes pors perquè si arribes a aquesta fase del tractament portes molt de temps lluitant i buscant aquest embaràs desitjat, i hi ha por per si no va bé”.

Un altre moment per a ella crític i que està en les parelles i que, d’entrada, no són tan conscients és el desenvolupament embrionari, que parteix d’ajuntar al laboratori l’òvul i l’espermatozoide, i a partir d’aquí deixar en un incubador esperant que es desenvolupi l’embrió fins a 5-6 dies. “És un període en què hi ha una selecció natural d’aquests embrions i potser havies començat amb 10 òvuls però el normal és que arribin 2-3-4 embrions fins al desenvolupament final. És un procés normal i natural, però és dur com a pacient i com a pare”, subratlla Laura Gomila.

En el llibre també aprofita per fer èmfasi en la importància de mantenir uns bons hàbits de vida en la parella, per una millor qualitat de l’òvul i de l’espermatozoide: “Segons quins hàbits alimentaris tinguis podràs tenir un ambient més oxidatiu o inflamatori a nivell del teu cos que faci que el microambient ovàric sigui desfavorable i es tingui una pitjor qualitat dels òvuls. D’altra banda, que l’endometri presenti un estat immunològic que impedeixi una correcta implantació de l’embrió”.

Per això, insisteix aquesta ginecòloga, en seguir una dieta el més antiinflamatòria possible i antioxidant per afavorir l’ambient, amb menys estrès oxidatiu i radicals lliures, per millorar la qualitat de l’òvul, i també afavorir la recepció de l’embrió. “I si a més es prenen aliments rics en prebiòtics i probiòtics es afavorirà la implantació de l’embrió”, puntualitza.

Finalment, destaca la importància de la gestió de l’estrès durant aquest procés. Tal com argumenta, l’estrès pot influir en la fertilitat des de diversos punts de vista perquè augmenta el cortisol i dificulta el correcte funcionament hormonal i metabòlic del sistema, de l’organisme; i, d’altra banda, diu que l’estrès interfereix molt en com viu una pacient el procés, de manera que si aconsegueix gestionar bé l’estrès aquesta persona connectarà millor amb si mateixa, viurà el procés de manera menys traumàtica, més natural, i tot això farà que el tractament es visqui des d’una altra perspectiva.