Mig milió d’euros en asfalt a Reus aquest juliol: inversió necessària o calendari qüestionable?

Reus destinarà més de mig milió d’euros a asfaltar vuit trams de carrers aquest juliol, en plena temporada estiuenca i amb les obres del Complex Riera en marxa

La inversió en manteniment urbà no genera polèmica per la xifra, sinó pel calendari i pel criteri. Reus ha anunciat que destinarà més de mig milió d’euros a asfaltar vuit trams de carrers aquest mes de juliol, un moment en què el trànsit estival es multiplica.

La pregunta no és si calen les obres, sinó per què ara i per què aquests trams concrets.

El calendari: estiu, trànsit i obres simultànies

Juliol no és un mes qualsevol per intervenir a la via pública. El trànsit estival, amb desplaçaments de vacances i activitat comercial concentrada, converteix qualsevol tall o desviament en un punt de fricció.

La decisió d’executar ara aquestes intervencions obliga a preguntar-se si hi ha hagut una avaluació de l’impacte acumulat o si la urgència de la partida ha pesat més que la planificació del calendari.

Vuit trams: quins i per què

Les obres es distribuiran en vuit trams de sis vies diferents. El primer serà el carrer de Terol, on l’asfaltatge i la pintura estan previstos per al 17 de juliol, entre les 8.00 i les 20.00 hores.

Al carrer del General Moragues s’intervindrà en el tram situat entre els carrers de Gaudí i de Frederic Soler. Els treballs d’asfaltatge es faran durant la nit del 19 al 20 de juliol, mentre que la pintura viària quedarà per al dia 21.

El passeig Sunyer concentra dues actuacions diferenciades. En sentit pujada, les obres afectaran el tram comprès entre l’accés a l’aparcament de les Oques i l’avinguda de Prat de la Riba, sense incloure la plaça de les Oques. L’asfaltatge es farà durant la nit del 20 al 21 de juliol. En sentit baixada, s’actuarà entre la plaça de les Oques i el carrer del Doctor Frías durant la nit del 21 al 22 de juliol.

A l’avinguda del President Macià també es treballarà en dues fases nocturnes. La primera, entre la rotonda de Bellissens i el carrer de l’Escultor Rocamora, es farà durant la nit del 22 al 23 de juliol. La segona continuarà fins a la plaça del Canal durant la nit del 23 al 24 de juliol.

Un altre dels punts afectats serà l’avinguda de Pere el Cerimoniós. El 27 de juliol s’asfaltarà, en tots dos sentits de circulació, el tram comprès entre la plaça de Villarroel i la Closa de Mestres. Posteriorment, el 31 de juliol, s’intervindrà en el tram situat entre els carrers de la Costa Brava i de Peníscola.

Finalment, a l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer els treballs es dividiran en dues jornades. El 28 de juliol s’actuarà entre l’avinguda de Pere el Cerimoniós i la plaça d’Europa, mentre que el dia 29 les obres continuaran des de la plaça d’Europa fins a l’avinguda de Sant Bernat Calbó.

Per tant, els vuit trams anunciats són el carrer de Terol, el carrer del General Moragues, els dos sentits del passeig Sunyer, l’avinguda del President Macià, dos sectors de l’avinguda de Pere el Cerimoniós i l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer.

La concreció dels carrers i dels horaris permet anticipar les afectacions, però no resol completament la pregunta principal: per què s’han seleccionat precisament aquests trams? L’Ajuntament emmarca els treballs en els plans directors de manteniment de la via pública i assenyala que es repararan esquerdes, esvorancs i desperfectes del paviment. Tanmateix, no s’ha fet pública una comparativa tècnica que mostri el grau de deteriorament de cadascun d’aquests punts ni la seva posició respecte d’altres carrers pendents de renovació.

Conèixer el calendari és necessari, però conèixer els criteris de priorització també ho és. Sense indicadors accessibles sobre l’estat del ferm, la intensitat del trànsit, la sinistralitat o les queixes veïnals, la ciutadania pot saber on es faran les obres, però no disposa de tota la informació per valorar per què es fan aquí abans que en altres zones.

Planificació o resposta a la queixa

La diferència entre un pla de manteniment i una sèrie de pegats és la transparència del criteri. Un pla integral identifica tots els trams en mal estat, els prioritza segons indicadors tècnics (índex de deteriorament, densitat de trànsit, seguretat vial) i programa les actuacions en fases plurianuals.

Una intervenció puntual, en canvi, sol respondre a la pressió veïnal o a la disponibilitat sobrevinguda de partida pressupostària. No és dolenta per si mateixa, però deixa sense resposta la pregunta de fons: i els altres carrers?

Si aquests vuit trams formen part d’un pla més ampli, l’Ajuntament hauria de fer-ho explícit. Si no, la ciutadania té dret a saber per què s’inverteix aquí i no en altres punts que també presenten deficiències.

Transparència i criteris tècnics

La inversió de més de mig milió d’euros no és menor. Per posar-la en context, caldria conèixer quants quilòmetres de carrer es renovaran, quin percentatge representa sobre el total de viari municipal i quin termini de durabilitat s’espera del nou paviment.

També seria útil saber si s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat (materials reciclats, permeabilitat, reducció d’illa de calor) o si la intervenció es limita a la capa de rodadura convencional.

Sense aquesta informació, la inversió es percep com a opaca, i l’opacitat alimenta la desconfiança.

L’impacte en la mobilitat: qui paga el cost

Les obres d’asfaltatge comporten talls, desviaments i, sovint, retencions. En un mes com el juliol, amb el comerç local dependent del trànsit de pas, l’impacte pot ser considerable.

L’Ajuntament hauria d’explicar quin pla de senyalització i desviaments s’aplicarà, quina durada prevista tenen les obres i com es compensarà l’afectació al comerç i als residents.

La planificació no és només decidir on es posa l’asfalt, sinó també com es minimitza el perjudici mentre es posa.

Preguntes sense resposta

Aquest anunci deixa sobre la taula diverses qüestions que mereixen resposta pública. Quins són els vuit trams concrets? Quin estat tècnic presentaven abans de la intervenció? Per què s’ha escollit aquest calendari i no un altre menys conflictiu?

Existeix un pla plurianual de manteniment del viari al qual es pugui accedir? Quins altres trams queden pendents i amb quina prioritat? S’han valorat alternatives com l’asfaltatge nocturn per reduir l’impacte?

Sense respostes, la inversió es percep com a improvisada, i la improvisació en obra pública genera desconfiança.

La ciutadania no qüestiona la necessitat de mantenir els carrers en bon estat. El que qüestiona és la manca de criteri explícit, la coincidència amb un moment complicat i l’absència d’un relat que situï aquesta inversió en un marc més ampli de planificació urbana.

Mig milió d’euros en asfalt pot ser una bona notícia o un pegat d’estiu. La diferència la marca la transparència.