Trobades «sense edat» a Tarragona per afrontar l’edatisme

La Fundació ”la Caixa” impulsa accions intergeneracionals per reflexionar sobre l’edatisme i transformar l’experiència compartida en una eina de canvi social. Joves i persones grans han intercanviat impressions en una trobada organitzada al Centro Social de Personas Mayores El Llano, a Gijón. Fins ara, més de 1.300 persones de tot Espanya han participat en tallers i accions comunitàries com aquesta per sensibilitzar sobre l’edatisme.

Estereotips, prejudicis i discriminació en funció de l’edat són els tres ingredients que, segons els experts, constitueixen l’edatisme. «Actualment, prop del 50 % de la població espanyola percep que hi ha discriminació per edat vers les persones de 55 anys o més», explica l’experta internacional en envelliment saludable Vânia de la Fuente-Núñez.

Al voltant del 50 % de la població espanyola percep que hi ha discriminació per edat envers les persones de 55 anys o més. Per fer front a aquesta situació, la Fundació ”la Caixa” ha posat en marxa uns tallers innovadors sobre edatisme a Tarragona, amb l’objectiu de conscienciar les persones grans sobre aquest fenomen, generar espais de reflexió i proporcionar eines per gestionar aquestes situacions. A més, aquests tallers tenen com a finalitat empoderar les persones grans per promoure accions de sensibilització comunitàries i intergeneracionals al territori per tal de contribuir a prevenir i reduir l’edatisme.

Conscient d’això, el programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa” va impulsar el 2023 el Glossari sobre edatisme després d’un rigorós procés de creació conjunta amb gent gran. Gràcies a aquesta participació es van recopilar i seleccionar diverses paraules i expressions edatistes. Cada paraula o expressió va permetre desenvolupar una reflexió clara i propera sobre l’edatisme amb un enfocament propositiu que subratlla la dignitat de la persona.

Aquesta iniciativa va ser la llavor d’un projecte més gran i amb potencial transformador per a la societat. L’any 2025 es va iniciar el «Taller sobre edatisme: com es pot detectar i prevenir» —implantat a la xarxa de centres propis i en conveni que desenvolupa el programa a totes les comunitats autònomes—, que té com a objectiu conscienciar les persones grans sobre aquest fenomen, generar espais de reflexió i proporcionar eines per gestionar aquestes situacions.

A més, la finalitat d’aquests tallers és promoure accions de sensibilització comunitàries i intergeneracionals a través del voluntariat per tal de contribuir a prevenir i reduir l’edatisme.

Fins ara s’han dut a terme més de 60 tallers sobre com es pot detectar i prevenir l’edatisme en els quals han participat més de 900 persones. A més, arran d’aquests tallers s’han organitzat accions comunitàries intergeneracionals que han beneficiat més de 400 persones i que estan orientades a impulsar la gent gran com a agents de canvi en el seu propi entorn.

Una d’aquestes accions ha tingut lloc al Centro Social de Personas Mayores El Llano, a Gijón, on persones grans que van fer el taller sobre edatisme han posat en pràctica el que han après en una trobada amb alumnes del Cicle Formatiu Superior d’Integració Social de l’IES Roces. L’acció intergeneracional es titulava «Memòria i acció: creant identitat davant l’edatisme».

Durant les primeres sessions, el grup va treballar precisament en el llenguatge i en les expressions o els gestos que moltes vegades passen desapercebuts. «El llenguatge crea realitats», incideix Sheila Carreira, de 22 anys, una de les estudiants que han participat en la dinamització de l’activitat. A més, «quan una persona diu “jo no puc fer això perquè ja tinc una edat”, l’imaginari social s’alimenta d’aquesta idea», afirma la jove. «L’empoderament és imprescindible perquè et dona confiança i fe per a dur a terme propòsits i que arribin a bon port», ratifica en Germán Menéndez, un participant de 74 anys.

Coincideixen en aquest aspecte expertes com Montse Celdrán, psicogerontòloga i experta en psicologia de l’envelliment, que va estar implicada en la creació del glossari. «L’edatisme sorgeix de com ens hem organitzat com a societat en el pla intergeneracional. Tendim a dividir els nostres moments vitals en convivències de grups d’edats molt similars»:

Declaracions de Sheila Carreira, estudiant del Cicle Formatiu Superior d’Integració Social de l’IES Roces i participant al taller d’edatisme (en castellà).© Fundació “la Caixa”

En una de les parets de la sala penja un conjunt de fotografies, fetes en sessions prèvies per presentar-les durant la sessió participativa, en què persones grans posen recreant escenes edatistes quotidianes. En una de les instantànies es veu la figura d’una dona amb aire afligit i envoltada d’imatges difuminades per expressar l’aïllament que pateix en un entorn en moviment que la ignora. Una altra mostra un metge al seu despatx que es dirigeix als suposats fills en comptes de mirar la pacient, una persona gran. «Són escenes habituals, no els donem importància, però són edatisme», afirma María José Alonso, de 66 anys.

Grans i joves, una mirada comuna

A mesura que avança la sessió, cada vegada sembla menys una activitat formativa convencional i més un espai de reflexió i debat en què destaquen les aportacions constructives i crítiques tant de la gent gran com dels joves.

La dinàmica convida a anomenar persones que hagin lluitat per un món millor. Alguns joves parlen amb reconeixement dels seus avis. Altres participants recorden Rosalía de Castro o Clara Campoamor.

Es comencen a intercanviar records, referències i experiències de vida. Aquest espai generat permet que la sessió discorri amb converses sobre diferents temes d’autèntic interès per a totes dues generacions participants, com els moviments socials, les antigues feines, la mobilitat, la salut física i mental o els canvis culturals pels quals han anat passant les seves vides.

D’aquestes converses sorgeix una idea compartida: les societats canvien quan el que estava amagat es comença a anomenar. «Moltes vegades som insensibles al que passa fins que ens passa a nosaltres. Si una persona té un accident de cotxe, se’n veuen les conseqüències; però de la salut mental, la discriminació o l’edatisme, les conseqüències no es veuen tan clarament», reflexiona un dels participants.

Declaracions de Maria José Alonso, participant del taller sobre edatisme (en castellà).© Fundació “la Caixa”

Canviar un mateix per canviar l’entorn

Durant sessions anteriors, el grup també va treballar en la creació d’una bandera que representés la lluita contra l’edatisme. Les idees van anar circulant durant setmanes en un grup de WhatsApp compartit entre estudiants i persones grans.

David Aguilar, el dinamitzador, projecta alguns esbossos sobre la pantalla. «Recordeu els colors? El groc representa la saviesa; el plata, la lucidesa; el verd, l’esperança», recorden entre tots. I el trèvol, en al·lusió al símbol que porten als cotxes la gent gran al Japó.

«Estem fent art urbà», fa broma una dona entre rialles. L’escena trenca molts dels imaginaris associats a la vellesa. També ho fa la Loli, que duu els cabells tenyits d’un violeta intens que conviuen deliberadament amb els seus cabells blancs. «La vida no acaba quan s’arriba als 60», resumeix. Parla de caminades amb amigues, excursions, visites a museus i activitats compartides. «Jo ho estic vivint com una segona joventut».

Una persona gran respon a una jove: «Sembla que a vosaltres us queda lluny, però hauríeu d’anar posant llavors perquè el món canviï quan us arribi el moment». En Germán recull la idea i la porta al terreny quotidià. «L’única cosa que puc canviar soc jo mateix. I des d’aquí cada un dona exemple. Canviar un mateix acaba canviant la societat».

En Rubén, de 70, confessa que una de les coses més valuoses del taller i de la sessió ha estat descobrir que encara pot continuar aprenent. «Surto de la meva pròpia barrera edatista en relacionar-me amb aquest grup de joves», explica. «Tenen una mirada neta sobre el tema i hem compartit una reflexió optimista».

La idea de l’aprenentatge mutu apareix una vegada i una altra durant tota la jornada. Els participants coincideixen que la curiositat continua sent una forma de resistència davant de l’envelliment entès com a retirada social. «Es comença a envellir quan es perd la curiositat»; conclouen.

La sesión termina, pero las conversaciones continúan alrededor de las fotografías, los símbolos y los bocetos de bandera. Todos salen contentos y agradecidos por lo aprendido. «La verdad es que estoy encantada con estos talleres y con el profesor que tenemos. Ojalá más gente pueda participar para enriquecerse como nosotros lo hemos hecho», reconoce María José. «Muchas gracias a la Fundación ”la Caixa” por generar acciones y crear espacios de este tipo para concienciar y ayudarnos a conocernos mejor y a mejorar nosotros mismos», resume otra persona mayor. «Creo profundamente que estas actividades sirven para mejorar la sociedad, la sociedad de todos, sin dejar a nadie fuera», concluye Germán.